Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2022

 

Nadal del Senyor

 

Déu ha nascut!

Avui aquest pot ser un anunci revolucionari, no només per la gosadia de recordar en veu alta que el Nadal és molt més que el que es veu als aparadors de les botigues i a les cadenes de televisió, sinó per proclamar la grandesa de l’ésser humà.

Mai com en aquests temps l’ésser humà havia estat tan escarnit. Avui la «vanitat de vanitats» ha arribat a la conclusió de què l’ésser humà no és més que una peça més –i no necessària– en la cadena interminable de l’evolució de la vida, governada per qui sap quines forces cegues; de què, per això mateix, la seva desaparició no seria cap desgràcia per la resta de l’univers, més aviat aquest s’alliberaria del pitjor depredador que mai ha existit; perquè la vanitat de vanitats somnia amb un «ciberhome», a mig camí entre la màquina i la biologia, «deshumanitzat», seleccionat des de la seva concepció, que es comporti sempre segons uns paràmetres decidits per qui sap qui o què governi el món. I tot això justificat per la necessitat d’enfrontar crisis i desastres de tota mena, causats sens dubte per l’acció humana. Si al segle XIX la filosofia humana proclamava la mort de Déu, ara es prepara per proclamar la mort de l’home. I en això tindrà raó: com podria viure l’home sense Déu?

 

Déu ha nascut!

Per això avui és important saber que quan ho diem afirmem que l’esser humà es el receptacle digne de la Divinitat, que l’home és apropiat per contenir Déu i proclamem el valor diví i el caràcter sagrat de la persona humana. Un superhome? No! L’home real de carn i ossos. Amb tota la nostra petitesa, la nostra feblesa i la nostra vilesa. Però Home, criatura creada a imatge i semblança de Déu, amb un cor capaç de contenir-lo, de ser habitacle de la Divinitat, de la Llum sense crepuscle. Home amb tot el nostre anhel de perfecció, de saviesa i d’eternitat, de llibertat i de santedat, és a dir amb tot el potencial de la imatge i semblança amb què vam sortir de les mans de Déu. Aquesta perfecció és la que ens mostra Jesús el Salvador, l’Emmanuel, des del moment del seu naixement: perfecció sense necessitat de riqueses, sense anuncis ni proclames als quatre vents, sense atributs reials ni divins visibles, sense afany de poder ni de domini, en el silenci i la humilitat. Ell és el Déu-home, dues naturaleses (la divina i la humana) en una sola Persona Divina, vingut per restaurar la seva imatge en nosaltres.

 

Tots el que incessantment busqueu la darrera novetat, moguts per l’esperança d’un món millor, feliç i en pau; tots el que, desenganyats i cansats de veure rodar el mateix molí, heu arribat a la conclusió de què tot és vanitat de vanitats, escolteu:

Déu ha nascut!

L’esdeveniment que avui l’Església proclama, l’Encarnació de Déu, és, com ho digué sant Joan Damascè, l’únic nou sota el sol: «Efectivament, amb el beneplàcit de Déu Pare, el Fill Unigènit, Verb de Déu, el qui era en el si de Déu Pare, consubstancial amb Ell i amb l’Esperit Sant, l’anterior als segles i sense principi, el qui era ja al principi, era en Déu Pare i era Déu [...] s’inclinà i davallà dels cels [...] Car era Déu perfecte i es féu home perfecte, acomplint la novetat de les novetats, l’única novetat sota el sol...». Aquest és l’home que pot salvar totes les crisis, que pot salvar la creació sencera.

 

Veniu, apropeu-vos i mireu dins la cova...

-          Sabeu què celebrem avui?

-          Sí, el Nadal!

-          I això vol dir...

-          Que neix el nen Jesús, el Fill de Déu i de Maria la Verge.

 

Per això cantem.li:

 

Vós que us heu sembrat en les entranyes

de la vostra Mare, que és verge;

que heu estat engendrat pel Pare, i heu nascut de Maria

que ha fructificat sense llavor.

Glòria a Vós!

 

El qui és eternament Fort i Senyor dels exèrcits,

invisible en la seva substància i amagat en la seva divinitat,

Maria l’ha concebut i l’ha infantat.

Ella l’acarona i li canta, li fa petons;

ell corre cap a ella , se la mira i li somriu com un infant.

 

Glòria a Vós que, pel vostre naixement heu alliberat l’univers de l’esclavatge del pecat.

 

Glòria a Aquell que mai no ha necessitat que el lloem,

i s’ha fet pobre perquè ens estima, i assedegat per amor a nosaltres,

i ens demana que li donem de la nostra part per augmentar el que ell ens dóna!

El seu fruit s’ha barrejat amb la nostra humanitat,

per tal que per ell siguem atrets cap a Aquell que el va inclinar cap a nosaltres.

Pel Fruit de l’arrel ens empeltarà al seu arbre.

(Efrem de Nísibis, Himne sobre la Nativitat de nostre Senyor)

 

 

P. Josep

 

 

 

 

 

Per Griselda Cos i Boada,

Monja de Sant Pere de les Puel·les

 

NADAL i PASQUA. Un fet històric ple de misteri!

 

L’Església ens convoca de nit dues vegades l’any: la Nit de Nadal i la Vetlla de Pasqua. En aquestes dues nits però,hi celebrem, un únic Misteri. Sí, la nostra fe és fe en un Misteri. Nadal i Pasqua intenten dir i celebrar allò que mai no pot ser dit del tot.

En Jesús, Déu i l’home es van unir i va començar un meravellós intercanvi. El cant dels àngels de la nit de Nadal anuncia la irrupció de la salvació: Avui us ha nascut un Salvador.  Els àngels reconeixen ja l’inici de la vida de Jesús, el Salvador, que els deixebles no arribaran a reconèixer fins a Pasqua. Jesús va encarnar l’EMMANUEL, Déu amb nosaltres!

I a la carta a Titus se’ns diu:S’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar tots els homes,...i ens ha  ensenyat a viure apassionats, com ell, per fer el bé. Aquestes paraules són un bell resum teològic.

La vinguda de Crist fou el moment privilegiat de la revelació divina al cor de la història. Crist fou la resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser. Qui m’ha vist a mi ha vist al Pare.

Amb el NADAL el nostre món va esdevenir el marc històric-teològic que tingué, però, la seva consumació en la Creu i en la joiosa Resurrecció. Per això Nadal és ja l’alba de la Pasqua. Però la foscor persisteix en el món.

NADAL: Tot l’obrar de Déu sempre porta quelcom de pessebre, d’humilitat de donació divina i de pobresa. La nostra història,sempre banyada d’ambició i d’orgull, ha estat visitada per Déu i li ha revelat la riquesa divina del seu Ésser.

NADAL i PASQUA: Dues nits que brillen ambla llum de Déu. Sí, Déu és LLUM! El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum...els heu omplert de goig, d’una alegria immensa... ENS HA ESTAT DONAT UN FILL.

NADAL: celebració insondable de la nostra pertinença a Déu. Déu, en Jesús,s’ha fet fill de l’home,i l’home ha estat fet fill de Déu.

 

Monestir de Sant Pere de les Puel·les