La Sagrada Família - 27 de desembre
La Sagrada Família. Diumenge en l’Octava de Nadal
En aquest temps de Nadal estem celebrant l’encarnació de la Paraula de Déu, el naixement del Fill de Déu i la seva presència entre nosaltres. Una presència concreta, perquè Jesús va venir al món al si d’una família, com tothom. Aquest aspecte familiar i social de l’encarnació és el que volem subratllar en la nostra celebració d’avui.
Des de la vida de Jesús en família ens projectem cap a una nova família, la de tots els fills de Déu. Això significa que Déu és el nostre Pare, que ens estima i que estima el món que ha vingut a salvar en la persona del Crist; i en aquest món també hi és l’àmbit formós de la família que comparteix els vincles de sang, perquè la família consanguínia és l’escola d’humanització i la base sòlida per a l’edificació de la família humana, d’una humanitat solidària i unida.
Tant la carta de Joan com l’Evangeli van de la família consanguínia cap a una altra família més àmplia, la que ens uneix a tots en un mateix Esperit, que fa que tots puguem ser i dir-nos fills de Déu. En la gran família de l’Església i en la nostra mateixa família carnal sempre ha de regnar l’amor com a essència de la unitat. Totes les famílies tendeixen i apunten cap a l’única gran família, la de tots els fills de Déu, que ha de mirar d’assolir la humanitat sencera. És aquí on es fa present i actiu el Regne de Déu com la llavor a terra i el llevat dins la pasta. Cap aquesta meta adreça Jesús la seva mirada i procura que també hi mirin Josep i Maria quan els aclareix que ell s’ha d’ocupar en les coses del seu Pare. Cap aquesta meta va aprendre de mirar també el jove Samuel, molts segles enrere, quan la seva mare el va entregar per al servei de Déu i, sense trencar els seus vincles familiars –puix que els seus pares l’anaven a visitar regularment al santuari del Senyor–, va aprendre què n’era d’important la seva gran família, és a dir, tot el poble d’Israel. I és que per sobre de la tasca familiar convencional hi ha la feina ineludible de viure i desviure’s per la salvació del món, per la fraternitat universal, pel Regne de Déu imminent. Això significa l’encarnació, el naixement de Jesús, el fet de fer-se home, nascut de dona, germà de tots els qui per Ell i en Ell ens diem i som fills de Déu. Nadal és sempre el sorgiment d’una nova vida. I aquesta vida nova és la que, més enllà de la carn i la sang, ens uneix a tots en el Crist i pel Crist al Pare.
I per acabar, fóra bo que ens preguntéssim: ¿Som conscients del missatge que ens dóna la Sagrada Família en cridar-nos a la responsabilitat pel Regne de Déu? ¿Hi ha a les nostres famílies amor, comprensió, misericòrdia, humilitat i tolerància? ¿Quines són les relacions entre esposos, entre pares i fills, entre germans i entre membres de diverses generacions? ¿Pensem tal vegada que la fraternitat és tan sols una utopia? ¿Què podem fer perquè comenci a fer-se realitat? ¿Té alguna cosa a veure amb la nostra pregària, especialment amb el Parenostre?
En aquest temps de Nadal estem celebrant l’encarnació de la Paraula de Déu, el naixement del Fill de Déu i la seva presència entre nosaltres. Una presència concreta, perquè Jesús va venir al món al si d’una família, com tothom. Aquest aspecte familiar i social de l’encarnació és el que volem subratllar en la nostra celebració d’avui.
Des de la vida de Jesús en família ens projectem cap a una nova família, la de tots els fills de Déu. Això significa que Déu és el nostre Pare, que ens estima i que estima el món que ha vingut a salvar en la persona del Crist; i en aquest món també hi és l’àmbit formós de la família que comparteix els vincles de sang, perquè la família consanguínia és l’escola d’humanització i la base sòlida per a l’edificació de la família humana, d’una humanitat solidària i unida.
Tant la carta de Joan com l’Evangeli van de la família consanguínia cap a una altra família més àmplia, la que ens uneix a tots en un mateix Esperit, que fa que tots puguem ser i dir-nos fills de Déu. En la gran família de l’Església i en la nostra mateixa família carnal sempre ha de regnar l’amor com a essència de la unitat. Totes les famílies tendeixen i apunten cap a l’única gran família, la de tots els fills de Déu, que ha de mirar d’assolir la humanitat sencera. És aquí on es fa present i actiu el Regne de Déu com la llavor a terra i el llevat dins la pasta. Cap aquesta meta adreça Jesús la seva mirada i procura que també hi mirin Josep i Maria quan els aclareix que ell s’ha d’ocupar en les coses del seu Pare. Cap aquesta meta va aprendre de mirar també el jove Samuel, molts segles enrere, quan la seva mare el va entregar per al servei de Déu i, sense trencar els seus vincles familiars –puix que els seus pares l’anaven a visitar regularment al santuari del Senyor–, va aprendre què n’era d’important la seva gran família, és a dir, tot el poble d’Israel. I és que per sobre de la tasca familiar convencional hi ha la feina ineludible de viure i desviure’s per la salvació del món, per la fraternitat universal, pel Regne de Déu imminent. Això significa l’encarnació, el naixement de Jesús, el fet de fer-se home, nascut de dona, germà de tots els qui per Ell i en Ell ens diem i som fills de Déu. Nadal és sempre el sorgiment d’una nova vida. I aquesta vida nova és la que, més enllà de la carn i la sang, ens uneix a tots en el Crist i pel Crist al Pare.
I per acabar, fóra bo que ens preguntéssim: ¿Som conscients del missatge que ens dóna la Sagrada Família en cridar-nos a la responsabilitat pel Regne de Déu? ¿Hi ha a les nostres famílies amor, comprensió, misericòrdia, humilitat i tolerància? ¿Quines són les relacions entre esposos, entre pares i fills, entre germans i entre membres de diverses generacions? ¿Pensem tal vegada que la fraternitat és tan sols una utopia? ¿Què podem fer perquè comenci a fer-se realitat? ¿Té alguna cosa a veure amb la nostra pregària, especialment amb el Parenostre?
Mn. Joaquim Meseguer García
Rector de St. Quirze i Sta. Julita, St. Quirze del Vallès.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada