Nadal del Senyor - 25 de desembre
Hebreus 1, 1-6
És prou coneguda l’afirmació de la Carta als Hebreus, que podríem resumir com la voluntat constant per part de Déu d’establir ponts per comunicar-se amb els humans. La Paraula adreçada a tants profetes de tots els pobles al llarg de la història ha trobat la seva manifestació definitiva en la persona del Fill, el veritable pont que ens uneix amb Déu, el camí que ens hi porta.
Per als profetes, el Déu que se’ls manifestava era encara interpretat com a Creador, com a Senyor, com a Amo, com a Jutge. En el Fill hem conegut la veritable manera de ser de Déu: ell es manifesta com a Pare, o sigui com a font de vida amorosa.
Aquest és, doncs, el misteri que celebrem per Nadal: que Déu ha trobat la manera misteriosa d’arribar fins a nosaltres, en la humanitat de Jesús. Des d’ara, conèixer Déu té una via oberta, única i novedosa: Déu es manifesta en allò que Jesús té de comú amb tots nosaltres, en la humanitat que compartim. Vol dir que no l’hem de buscar, perquè no l’hi trobaríem, en idees o experiències més enllà d’allò que tots els humans tenim en comú, o en les qualitats d’aquells humans que considerem més importants. Per això, Jesús podrà dir amb tota veritat: “Allò que heu fet a un qualsevol, per petit que sigui, m’ho fèieu a mi”.
Aquesta és la grandesa de Jesús: la seva petitesa, la seva humanitat, ja que ell ho ha compartit tot amb nosaltres, llevat del pecat. La seva elevació és fruit del seu abaixament, ja que no ha cregut que hagués d’aferrar-se a la seva condició divina, sinó que se’n va despullar per fer-se home i baixar als nivells més ínfims, com a home jutjat i condemnat a una mort infamant.
Celebrem Nadal cada cop que ens obrim al misteri de qualsevol persona, per petita que sigui. En ella hi brilla tot l’esplendor de la glòria de Déu, només visible als ulls de la fe.
És prou coneguda l’afirmació de la Carta als Hebreus, que podríem resumir com la voluntat constant per part de Déu d’establir ponts per comunicar-se amb els humans. La Paraula adreçada a tants profetes de tots els pobles al llarg de la història ha trobat la seva manifestació definitiva en la persona del Fill, el veritable pont que ens uneix amb Déu, el camí que ens hi porta.
Per als profetes, el Déu que se’ls manifestava era encara interpretat com a Creador, com a Senyor, com a Amo, com a Jutge. En el Fill hem conegut la veritable manera de ser de Déu: ell es manifesta com a Pare, o sigui com a font de vida amorosa.
Aquest és, doncs, el misteri que celebrem per Nadal: que Déu ha trobat la manera misteriosa d’arribar fins a nosaltres, en la humanitat de Jesús. Des d’ara, conèixer Déu té una via oberta, única i novedosa: Déu es manifesta en allò que Jesús té de comú amb tots nosaltres, en la humanitat que compartim. Vol dir que no l’hem de buscar, perquè no l’hi trobaríem, en idees o experiències més enllà d’allò que tots els humans tenim en comú, o en les qualitats d’aquells humans que considerem més importants. Per això, Jesús podrà dir amb tota veritat: “Allò que heu fet a un qualsevol, per petit que sigui, m’ho fèieu a mi”.
Aquesta és la grandesa de Jesús: la seva petitesa, la seva humanitat, ja que ell ho ha compartit tot amb nosaltres, llevat del pecat. La seva elevació és fruit del seu abaixament, ja que no ha cregut que hagués d’aferrar-se a la seva condició divina, sinó que se’n va despullar per fer-se home i baixar als nivells més ínfims, com a home jutjat i condemnat a una mort infamant.
Celebrem Nadal cada cop que ens obrim al misteri de qualsevol persona, per petita que sigui. En ella hi brilla tot l’esplendor de la glòria de Déu, només visible als ulls de la fe.
Andreu Trilla
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada