TOTS SANTS - 1 de novembre de 2018

TOTS SANTS.

Ap. 7,2-4.9-14                        Ps 23,1-4b.5-6            R/. Ps. 23,6

1Jo. 3,1-3

Mt. 11,28                    Mt. 5,1-12a

La festa que avui celebrem és la festa de la gran esperança. Mirant enrere ens fem cabal del gran nombre de persones que han viscut l’ideal evangèlic i això ens ensenya que és possible viure’l i arribar a bon terme. Homes i dones de tota condició, alguns d’ells grans pecadors que s’han deixat perdonar per Déu com el gran Agustí d’Hipona o el bon lladre... En una paraula, la santedat és per a tot aquell que no la refusi. Aquesta és la gran esperança.

Gràcies a Déu són molts, cristians o no, els qui responen a la crida i reben la recompensa. Joan va veure una multitud diversa i tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Amb uns ens sentim més personalment identificats, amb d’altres menys, amb d’altres gens. Això vol dir que els camins per viure la santedat són diferents i cadascú ha de triar el seu propi camí, d’acord amb els carismes de què l’Esperit Sant l’ha dotat i amb les circumstàncies de la pròpia vida. L’únic que hem de fer és mirar el món amb la mirada de Déu, fer nostra la bogeria de les benaurances.

“Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som”. Ja ara i aquí per consolidar-ho en l’eternitat. I de franc, sense mèrit nostre. És ell qui ens fa sants com un do preuadíssim, purament pel seu amor infinit. L'home que lliurement diu sí a l'Amor, encara que no conegui Crist o Déu, viu la salvació que Jesús ens ha guanyat, en el món i en l’eternitat. Estem salvats en l'esperança, esperant que es consolidi, en el moment de la resurrecció, la nostra filiació divina i la nostra felicitat. Aquesta esperança ens fa sants, ens purifica. Som sants ja ara, avui és la nostra festa. És clar que el pecat enterboleix la nostra santedat i necessitem acollir la gràcia del perdó, que ens purifica i que Déu ens dóna a pleret. L'amor de Déu és molt més gran que la nostra maldat. Això toca demà. Donem gràcies a Déu i demanem-li gràcia per viure segons l’evangeli.

Mn. Josep Esplugas