diumenge, 28 de gener de 2018

Diumenge 4 de durant l'any - 28 de gener de 2018


Evangeli de Marc  1,  21 - 28

Jesús, Fill de Déu i Senyor nostre, arrenca l'acció del seu ministeri tot just acabat l'acte del bateig en la seva persona oficiat per Joan el Baptista. I aquí comença la crida als primers deixebles per a formar part del grup escollit, especial, que farà que l'acompanyi fins als seus darrers dies sobre la terra i, fins i tot, però no tots els del grup, a la tan amarga experiència de la mort, i mort en una creu... Simó, Andreu, Jaume i Joan. Són els prmers a ser incorporats al seu grup d'homes que havien d'anunciar la bona nova de la salvació ens Crist. Amb aquests quatre, els qui foren pescadors i, juntament amb ells, els altres que més tard s'hi afegiran, es disposa a dur a terme la missió encomanada per Déu Pare, aquella missió ja establerta des d'abans de la fundació del món per a la salvació dels creients en el seu fill Jesús.

Jesús va a Cafarnaüm amb els primers deixebles, i no triga gens a presentar-se com a mestre, a anunciar que el Regne de Déu s'ha fet present, que s'ha acostat al poble... Ens ensenya que el seu lloc preferit per idoni sempre és la sinagoga, i a Jerusalem el temple, és clar! Aquests són els indrets on la Sagrada Escriptura, la Paraula de Déu, és ensenyada per mitjà de la lectura i de l'estudi. Aquí té el primer enfrontament amb Satanàs en la persona d'un home que està posseït per un esperit immund. Però, no oblidem tampoc que la casa de Déu, aquí a la Terra, de vegades pot esdevenir "residència" del Diable quan els qui l'ocupen no són tan fidels al Senyor com cal. En aquest cas que ens mostra l'Evangeli veiem que gràcies a la presència i la intervenció de Jesús, aquell ésser dolent és expulsat del cos del pobre home, i aquest és alliberat del poder del Maligne.

Satanàs té especial interès a fer caure els creients en actes que són contraris a la voluntat de Déu. A la Sagrada Escriptura, però, trobem paraules de gran consol i de fortalesa per a resistir el Diable davant les seves estratègies i temptacions. I tant que sí! No hem d'oblidar que qui vetlla per nosaltres, els creients, és l'Esperit Sant, que és el testimoni enviat per Déu als qui l'obeeixen. (Fets dels Apòstols 5, 32). Fem memòria del text de l'epístola de Jaume, quan diu: "... sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i fugirà lluny de vosaltres." Jaume 4, 7. Cal, doncs, tenir present tots els textos que ens parlen de  la lluita contra el nostre principal enemic. L'apòstol Pere, principalment, n'era molt conscient d'aquesta realitat quotidiana. I diem que és una realitat diària perquè a cada pas ens hi trobem.  Fem, doncs, una darrera mirada a la primera carta de l'apòstol Pere, cap. 5, v. 8:  "Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir."

Posem atenció en com n'és d'important l'actitud de vetllar, per tal que no siguem creients dormilegues en la nostra relació amb el Senyor. Jesús va haver de despertar els seus deixebles a l'hort de Getsemaní, quan s'estaven produint esdeveniments tant dramàtics com la detenció imminent i crucifixió del Mestre. I els va haver de despertar, i dir-los: "Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi?  Mateu 26, 40.


Manel Alonso Figueres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada