Diumenge de Pasqua - 20 d'abril
PASQUA
La festa de Pasqua comporta
en la litúrgia catòlica dues
celebracions diferents: la Vigília Pasqual i la missa del dia. Ens fixem en les
lectures de la Vetlla Pasqual.
Textos: Rm 6,3-11
Ps 117,1-2.16ab.17.22-23
Mt 28,1-10
Ps 117,1-2.16ab.17.22-23
Mt 28,1-10
1.
“No tingueu por!”
Deixem que ressonin en nosaltres les paraules de l’àngel
del Senyor i de Jesús mateix. De què hauríem de tenir por si fins la mort ha
estat vençuda?
2.
La pasqua de Jesús és l’inici de la nostra pasqua
personal.
Jesús ha arribat al cap del camí: la resurrecció. Aquest
pas definitiu de Jesús no seria massa significatiu si no fos perquè el
dinamisme engendrat per la seva resurrecció és preludi i promesa de la nostra
pròpia resurrecció. Ja en aquesta realitat present vivim la vida del
ressuscitat en la mesura que morim al pecat i vivim per a Jesucrist, tal com
adverteix la carta als romans, en la realitat actual i en la esperança que a
l’hora de la nostra pasqua personal es consolidarà eternament la vida nova que
ens ha estat inoculada per l’Esperit que hem rebut amb tanta abundància.
3.
Tornar a Galilea.
Hem fet el procés quaresmal, si més no, l’hauríem d’haver
fet: un procés de conversió, que vol dir un esforç per mirar el món amb el ulls
de Déu i viure d’acord amb els valors de Regne. La conversió és una actitud
permanent, cert, però no va gens malament que en aquest període de quaresma hi
parem especial atenció, no fos que es convertís en una mena de rutina. El
resultat de la conversió quaresmal és el retorn a Galilea. Tornem a Galilea,
tornem a començar, com els apòstols després de la resurrecció. Sempre podem
tornar a començar. La fidelitat de Déu ens permet de tornar a començar sempre.
Sort en tenim! Procurem de tornar fidelitat per fidelitat, amb agraïment
sincer. La fidelitat es manifesta vivint amb aquell cor tendre que Déu ens ha
donat. Travessem amb decisió el Mar Roig, alliberem-nos i alliberem, amb esforç
solidari, de tants esclavatges i de tants miratges traïdors que ens assetgen.
4.
La resurrecció és la font de l’esperança del món.
El món necessita sentir una paraula d’Esperança, en
majúscula, i nosaltres hem rebut la missió de transmetre-la. L’esperança que el
món que Déu vol, amb la nostra anuència és possible. Si més no, podem
aproximar-nos-hi i, de fet, ens hi aproximem en la mesura que eliminem totes
les restes d’antiregne del nostre cor, del nostre entorn familiar, social i
laboral, de la nostra Església, tingui la denominació que tingui, perquè també
és nostra encara que, de vegades, ens costi de sentir-la nostra. La força que
dimana de la resurrecció de Jesucrist ens fa actius en el nostre compromís amb
el món. No podem restar indiferents davant cap mena de violació dels drets
humans o nacionals, ni tan sols dels drets dels terroristes. Si ens hi posem,
no ens mancarà l’acompanyament i la força de l’Esperit Sant, que habita en el
nostre interior, però ens hi hem de posar.
5.
Agraïment
Davant del
que commemorem la nit de Pasqua, hem de sentir un agraïment il·limitat i una profunda
alegria que ens inciten a exclamar: “Enaltiu el Senyor, que n’és de bo, perdura
eternament el seu amor”.
6.
Bona Pasqua!
Mn.
Josep Esplugues
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada