Diumenge de Pasqua - 20 d'abril


PASQUA

La festa de Pasqua comporta en  la litúrgia catòlica dues celebracions diferents: la Vigília Pasqual i la missa del dia. Ens fixem en les lectures de la Vetlla Pasqual.

Textos:            Rm 6,3-11          
                       Ps 117,1-2.16ab.17.22-23   
                       Mt 28,1-10

1.      No tingueu por!”
Deixem que ressonin en nosaltres les paraules de l’àngel del Senyor i de Jesús mateix. De què hauríem de tenir por si fins la mort ha estat vençuda?

2.      La pasqua de Jesús és l’inici de la nostra pasqua personal.
Jesús ha arribat al cap del camí: la resurrecció. Aquest pas definitiu de Jesús no seria massa significatiu si no fos perquè el dinamisme engendrat per la seva resurrecció és preludi i promesa de la nostra pròpia resurrecció. Ja en aquesta realitat present vivim la vida del ressuscitat en la mesura que morim al pecat i vivim per a Jesucrist, tal com adverteix la carta als romans, en la realitat actual i en la esperança que a l’hora de la nostra pasqua personal es consolidarà eternament la vida nova que ens ha estat inoculada per l’Esperit que hem rebut amb tanta abundància.

3.      Tornar  a Galilea.
Hem fet el procés quaresmal, si més no, l’hauríem d’haver fet: un procés de conversió, que vol dir un esforç per mirar el món amb el ulls de Déu i viure d’acord amb els valors de Regne. La conversió és una actitud permanent, cert, però no va gens malament que en aquest període de quaresma hi parem especial atenció, no fos que es convertís en una mena de rutina. El resultat de la conversió quaresmal és el retorn a Galilea. Tornem a Galilea, tornem a començar, com els apòstols després de la resurrecció. Sempre podem tornar a començar. La fidelitat de Déu ens permet de tornar a començar sempre. Sort en tenim! Procurem de tornar fidelitat per fidelitat, amb agraïment sincer. La fidelitat es manifesta vivint amb aquell cor tendre que Déu ens ha donat. Travessem amb decisió el Mar Roig, alliberem-nos i alliberem, amb esforç solidari, de tants esclavatges i de tants miratges traïdors que ens assetgen.

4.      La resurrecció és la font de l’esperança del món.
El món necessita sentir una paraula d’Esperança, en majúscula, i nosaltres hem rebut la missió de transmetre-la. L’esperança que el món que Déu vol, amb la nostra anuència és possible. Si més no, podem aproximar-nos-hi i, de fet, ens hi aproximem en la mesura que eliminem totes les restes d’antiregne del nostre cor, del nostre entorn familiar, social i laboral, de la nostra Església, tingui la denominació que tingui, perquè també és nostra encara que, de vegades, ens costi de sentir-la nostra. La força que dimana de la resurrecció de Jesucrist ens fa actius en el nostre compromís amb el món. No podem restar indiferents davant cap mena de violació dels drets humans o nacionals, ni tan sols dels drets dels terroristes. Si ens hi posem, no ens mancarà l’acompanyament i la força de l’Esperit Sant, que habita en el nostre interior, però ens hi hem de posar.

5.      Agraïment
Davant del que commemorem la nit de Pasqua, hem de sentir un agraïment il·limitat i una profunda alegria que ens inciten a exclamar: “Enaltiu el Senyor, que n’és de bo, perdura eternament el seu amor”.

6.      Bona Pasqua!



Mn. Josep Esplugues

Comentaris