Diumenge 22 de durant l'any - 28 d'agost

Pere és una figura senyera en l'Església i un gran testimoni de fe; ara bé, ens podem deixar portar per una visió idealitzada que ens faci oblidar que ell també fou un home de carn i ossos, amb virtuts i febleses, com cadascú de nosaltres. Hem d'agrair als evangelistes que ens hagin presentat la personalitat dels primers seguidors de Jesús amb realisme. Pere, que és capaç de fer una excel·lent confessió de fe en Jesús com a Messias i rep per això un gran elogi per part del Salvador, s'emporta també una severa amonestació, perquè en el camí de la fe encara li queda molt per aprendre.


Escoltar l'amonestació de Jesús a Pere és un bon motiu per a fer un examen de consciència sobre el nostre ésser cristià. ¿Som de debò fidels a l'ensenyament de Jesucrist, fins al punt de pensar realment com Déu, o més aviat ens emmotllem a la manera de pensar i als criteris d'aquest món? Al llarg de la història, els fills del Regne de Déu hem caigut en la temptació de pensar segons el món, de recolzar-nos en les riqueses materials, de buscar amb afany el poder polític o el prestigi social; i de vegades ens mouen més els interessos mundans que no pas l'esperit de l'Evangeli. És curiós com sovint, tot i trobar-nos confrontats amb el món (persecució, indiferència, ridiculització per part seva…), caiem en el parany d'adoptar el seu estil i adaptar-nos als seus criteris, fent de la vida cristiana una mena de carrera d'honors o un joc de forces polítiques; davant d'aquests fets, se'ns torna a plantejar la pregunta: «¿què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida?»


Després d'haver deixat les coses clares, Jesús ens ensenya què vol dir pensar com Déu: estimar, amb tot el que això comporta de renúncia en bé del proïsme; per aquest motiu, el seguiment del Crist passa per la creu: No és possible ser un bon deixeble de Jesús si hom no està disposat a carregar amb la creu. Els cristians no busquem el sofriment per ell mateix; tampoc no refusem els elogis que alguna vegada, per causa justa, ens puguin venir dels altres; però, més enllà d'honors i sofriments, de glòria humana i d'afliccions, l'ideal i la voluntat del cristià ha de ser sempre estimar, fins al punt d'assumir que l'amor pot comportar obrir-se al dolor, a la renúncia, al sacrifici i a la incomprensió per part dels altres. Aleshores la creu, quan és signe de l'amor sincer, quan mostra fins a quin punt hom és capaç d'estimar, es convertirà en lluminosa i en signe de salvació.


Mn. Joaquim Meseguer

Comentaris