Diumenge 17 de durant l'any - 29 de juliol
Evangeli: Jn 6,1-15
La litúrgia
romana interromp a partir d’avui la lectura seguida que enguany anem fent de
l’evangeli de Marc i ens proposa el capítol sisè de l’evangeli de Joan. Per
què? Just després del fragment de diumenge passat –el Senyor es compadí de la
gran gentada perquè eren com ovelles
sense pastor– tocaria llegir la multiplicació dels pans. Ja la llegim, però
no segons Marc sinó segons Joan. I és que l’evangeli de Marc és el més breu, i
seria massa poc per a la quinzena llarga de diumenges que encara queden; però és
que, a més, Joan explica l’escena amb molts detalls, i l’aprofita per iniciar
el discurs del Pa de Vida. Tindrem
ocasió, doncs, d’anar escoltant una mena de catequesi sobre Jesús autèntic Pa
de Vida, sobre la fe i l’Eucaristia: menjar el Cos de Crist.
Quedem-nos, però,
avui, en aquest passatge, el més repetit (sis vegades) als evangelis. A) Jesús
té compassió de la gent; es preocupa, i no pas en darrer lloc, de la salut i de
l’aliment de les persones: que puguin menjar, que davant la penúria o la
mancança no defalleixin ni s’entristeixin. Ja ho havia fet a Canà. Però en
aquesta actitud tan profundament humana, tan evangèlica, doncs, vol que s’hi
impliquin els deixebles. B) Cinc pans i dos peixos són ben poca cosa, però ja
és alguna cosa; l’important, allò que pot fer el prodigi, és l’actitud de compartir,
de posar el que hi ha, poc o molt, a disposició dels altres; la resta ja és
cosa del Senyor. C) Jesús defuig la multitud que el vol proclamar rei, perquè
no ha vingut a ser servit sinó a servir, perquè no vol que la gent es quedi en
el signe, en el prodigi, sinó que vagi més enllà i comprengui que Déu els té
preparat un altre aliment: la seva Paraula, la seva Vida, el seu Amor.
Les nostres comunitats
cristianes han rebut la missió de ser evangelitzadores, a imitació de Jesús i
enviades per Ell. Cal, doncs, que no passem de llarg de ningú ni de cap
realitat que ens demana ajut, solidaritat. Cal que, per poc que tinguem, siguem
despresos, segurs que Déu fa meravelles amb ben poca cosa. Cal, encara, que
defugim honors i privilegis, que no ens busquem a nosaltres mateixos sinó,
simplement, passar pel món fent el bé
(Fets 10,38).
P. Jordi Castanyer
Monjo de Montserrat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada