Diumenge 17 de durant l'any - 29 de juliol


Evangeli: Jn 6,1-15


La litúrgia romana interromp a partir d’avui la lectura seguida que enguany anem fent de l’evangeli de Marc i ens proposa el capítol sisè de l’evangeli de Joan. Per què? Just després del fragment de diumenge passat –el Senyor es compadí de la gran gentada perquè eren com ovelles sense pastor– tocaria llegir la multiplicació dels pans. Ja la llegim, però no segons Marc sinó segons Joan. I és que l’evangeli de Marc és el més breu, i seria massa poc per a la quinzena llarga de diumenges que encara queden; però és que, a més, Joan explica l’escena amb molts detalls, i l’aprofita per iniciar el discurs del Pa de Vida. Tindrem ocasió, doncs, d’anar escoltant una mena de catequesi sobre Jesús autèntic Pa de Vida, sobre la fe i l’Eucaristia: menjar el Cos de Crist.
Quedem-nos, però, avui, en aquest passatge, el més repetit (sis vegades) als evangelis. A) Jesús té compassió de la gent; es preocupa, i no pas en darrer lloc, de la salut i de l’aliment de les persones: que puguin menjar, que davant la penúria o la mancança no defalleixin ni s’entristeixin. Ja ho havia fet a Canà. Però en aquesta actitud tan profundament humana, tan evangèlica, doncs, vol que s’hi impliquin els deixebles. B) Cinc pans i dos peixos són ben poca cosa, però ja és alguna cosa; l’important, allò que pot fer el prodigi, és l’actitud de compartir, de posar el que hi ha, poc o molt, a disposició dels altres; la resta ja és cosa del Senyor. C) Jesús defuig la multitud que el vol proclamar rei, perquè no ha vingut a ser servit sinó a servir, perquè no vol que la gent es quedi en el signe, en el prodigi, sinó que vagi més enllà i comprengui que Déu els té preparat un altre aliment: la seva Paraula, la seva Vida, el seu Amor.
Les nostres comunitats cristianes han rebut la missió de ser evangelitzadores, a imitació de Jesús i enviades per Ell. Cal, doncs, que no passem de llarg de ningú ni de cap realitat que ens demana ajut, solidaritat. Cal que, per poc que tinguem, siguem despresos, segurs que Déu fa meravelles amb ben poca cosa. Cal, encara, que defugim honors i privilegis, que no ens busquem a nosaltres mateixos sinó, simplement, passar pel món fent el bé (Fets 10,38).




P. Jordi Castanyer

Monjo de Montserrat

Comentaris