Diumenge 13 de durant l'any - 1 de juliol
L'ésser
humà ha estat creat per a la vida, però la vida veritable solament la podem
assolir per la fe. L'Evangeli d’avui ens presenta dos signes: la resurrecció
d'una nena i el guariment d'una dona. En totes dues el número dotze és comú:
l'edat de la noia i els anys de malaltia de la dona. En la noia els dotze anys
són l'obertura a una vida plena i prometedora que es veu frustrada per la mort,
i en la dona representen el súmmum del sofriment. En ambdós casos, la fe en
Jesucrist obre unes portes que han quedat tancades al coneixement i al poder
humà: la impossibilitat dels metges de guarir unes hemorràgies i la mort que
pretén d'arrabassar la vida. Davant d'aquestes portes que es tanquen, Jesús
continua dient-nos: «La teva fe t'ha salvat» i «Tingues fe i no tinguis por».
Sentim aquestes paraules dins nostre, especialment en moments difícils, quan
tot sembla fer-se fosc i tenebrós.
Déu
ha creat l'home per a la vida, però la mort s'ha introduït en el món a causa
del mal. El pecat ha provocat que experimentem por i angoixa davant la mort.
Ningú no té una constància efectiva de la seva pròpia mort; constatem que els
altres moren i desapareixen del nostre horitzó i de la nostra experiència, i
d'aquest fet deduïm que això també ens passarà un dia a nosaltres. Davant la
possibilitat que la mort representi la destrucció i l'anorreament total,
l'ésser humà sent por i es rebel·la, perquè la seva tendència innata s'orienta
cap a la vida. La Revelació ens diu que l'home ha estat creat per a participar
de la vida eterna de Déu. De bon principi, la mort biològica no suposa cap
dificultat per a aquesta tesi: en primer lloc, perquè la realitat humana és
molt més àmplia que el simple àmbit material en què ara ens movem; en segon
lloc, perquè la mort biològica és un pas cap a una transformació de
l'existència, que s'ha de veure realitzada plenament en Déu, el nostre Bé
suprem. Però el mal que ens amenaça pot apartar-nos d'aquesta realització en
Déu i causar-nos la mort espiritual, que és encara molt més terrible que la
mort física.
La fe
supera la mort perquè ens fa posar una altra vegada en el camí de la vida. Ens
fa descobrir la nostra responsabilitat en el mal i ens ajuda a confiar en el
perdó de Déu, tot convidant-nos a sortir de la situació de foscor en què ens
trobem i donant-nos força per reprendre el camí que condueix cap al Regne. La
resurrecció de la filla de Jaire és un anunci de la resurrecció de Jesucrist,
que ens obre la porta a la reconciliació i a la comunió amb Déu. Ara bé, la
vida que ens dóna la fe s'alimenta i es perfecciona en l'amor a Déu i als
germans. Viure en la caritat del Crist és anticipar ja aquí la vida eterna.
Mn.
Joaquim Meseguer
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada