Setmana Santa - Diumenge de Rams - La Passió del Senyor - 1 d'abril

Marc 11,1-10

Avui, Diumenge de Rams, ens trobem al llindar de la Setmana Santa. Celebrem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem muntat en un pollí : en comparació amb les entrades triomfals de l’exèrcit romà amb carros i al so de trompetes per a celebrar les victòries, podia semblar ingenu, fins i tot ridícul... Segur que el governador de Jerusalem, Ponç Pilat, no va donar gaire importància a les aclamacions, ni al cant de l’hosanna, ni a la guarnicions de mantells i branques d’arbres... . Ben aviat els fets li donarien raó. Aquest Jesús aclamat per la multitud serà increpat, traït, crucificat amb el suport de les autoritats romanes.


I ara, 2000 anys més tard, la glòria de l’Imperi Romà ha desaparegut i la fe cristiana ha conquerit tot el món . No obstant això, la violència i la guerra segueixen presents. Allò que Jesús, i més tard els seus amics, proclamaven sobre “la força de l’amor” pot semblar ingenu, però la veritable vida només es va construint si cadascú viu en harmonia amb tothom, lluita per la pau i ajuda els més necessitats.


La setmana Santa comença amb la processó dels Rams per a manifestar que, més enllà del sofriment,Crist vencerà, l’amor serà més fort que la violència.


Celebrar el dia de Rams és seguir Jesús amb tots els que lluiten per a implantar l’amor, al perill de la seva vida. Jesús mateix ens diu que l’amor viscut de veritat pot transportar muntanyes. Cada vida cristiana pot ser extraordinària tot i que, a priori, sembla trivial, és com una palanca que pot moure el món.



Maïté Cabié, Vedruna, GERFEC

Comentaris