Diumenge 2 d'Advent - 5 de desembre

Avui les lectures ens parlen de profetes. En primer lloc del que ja ens acompanya des de l'inici de l'Advent, el profeta Isaïes. Continuem llegint a la primera lectura les seves paraules d'ànim, que en conviden a mirar amb esperança el futur. I avui se'ns presenta a l'evangeli un nou profeta: Joan Baptista. I tots dos ens parlen encara de l'arribada d'un tercer profeta. Encara que nosaltres ja no l'anomenem així. Aquest és Jesús, que és per nosaltres més que un profeta: es el Messies, el Fill de Déu... I aquestes expressions es queden molt curtes: tot l'evangeli s'escriu per explicar-nos qui és Jesús.
Però anem pas a pas. D'entrada el que ens narra avui l'evangeli era una notícia llargament esperada i anhelada en temps de Jesús. Poder sentir la veu d'un profeta era quelcom que ja feia molts segles que no passava. Isaïes feia més de 700 anys que havia parlat. I ho va fer en un moment de crisi per al seu poble. I de decadència dels reis descendents de David, que havien deixat de complir la missió que els corresponia (defensar el seu poble, especialment els més febles i desvalguts). Isaïes ens anuncia avui que vindrà un rebrot de la soca tallada de Jessè, un nou rei. Sobre ell reposarà l'Esperit del Senyor: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de valentia, de coneixement i reverència del Senyor.
Un temps després d'Isaïes desapareixeran els reis de la dinastia de David. I també arribaran a desaparèixer en un cert moment aquells grans profetes com Isaïes. Però el que no va desaparèixer és l'esperança que Isaïes havia despertat en el poble creient.
Per tant, imaginem-nos l'enrenou quan apareix al desert Joan Baptista, un nou profeta, com els grans profetes antics. Que ve a complir la profecia d'Isaïes: Una veu crida en el desert: obriu una ruta al Senyor. I imaginem-nos, encara més, l'enrenou que devia provocar Jesús, quan en començar la seva vida pública, a la sinagoga de Natzaret, dirà obertament a tothom que és ara quan la profecia es fa realitat, que ell ve amb la força de l'Esperit del Senyor a proclamar la bona nova als pobres, als desvalguts. I ho mostrarà amb signes visibles, guarint malalts, fent caminar els coixos, donant la vista als cecs, com havia anunciat també Isaïes.
Les lectures d'avui ens parlen doncs de profetes. I d'anuncis, de promeses. I que significa això avui per a nosaltres? Doncs diria que també ens pot passar avui que ens sembli que ja fa molts segles que no tenim profetes. I això no es cert. Jesús és el Messies, el Crist, (dos paraules que signifiquen el mateix). I nosaltres som cristians. Pel baptisme nosaltres participem de mateixa missió de Jesús, el Crist, el veritable Sacerdot, Profeta i Rei. Per tant som ara nosaltres els enviats a ser profetes, en nom de Jesús. Ens correspon fer veure al món que Déu continua proposant-nos quelcom de nou. I ens correspon fer-ho fins i tot en un món que no està ja expectant.
També som avui nosaltres els cridats a viure manifestant aquell Esperit del Senyor, que ens ajuda a veure el mon amb saviesa i enteniment, esperit de consell i de valentia. Valentia per a poder ser crítics, veure el que no va bé de tot el que passa al nostre voltant. I alhora saber comunicar a tothom esperança, anhel per viure un futur millor.
I per a poder ser profetes del nostre temps, aquest Advent ens pot ajudar, a trobar el nostre desert on preparar la ruta al Senyor, com va fer Joan Baptista, a trobar el nostre espai de silenci, en aquestes setmanes on la pregària, la paraula dels profetes, ens ajudi a acollir en el nostre cor aquest Jesús que és bona nova per a tota la humanitat.

Mn. Josep Vicenç Moragues