Diumenge 1 d'Advent - 2 de desembre de 2018

Je 33,14-16; Salm 24; 1Tes 3,12-4,2; Lc 21,25-28.34-36.

El Regne de Déu de pau, amor, justícia i de vida ve, ve sempre, està venint fa temps.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Que el Senyor faci créixer fins a vessar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom... (1Te). Quan diem Déu estem dient Pare; aquell qui és generador de vida ho és també de fraternitat, i ens obre els ulls  a la realitat que ens envolta i ens fa crítics, i compromesos. L’amor és la resposta a l’esperança.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

...un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat... "El-Senyor-és-el-nostre-bé" (Je). És Jesús que ve..., ensenya el camí d’encarnació, de compromís, de solidaritat...

Llavors veuran venir el Fill de l'home sobre un núvol amb gran poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats (Lc). Quan es fan presents la paraula i els gestos de Jesús, arriba l’alliberament de les persones, arriba la dignitat humana. Jesús, príncep de la pau, porta el Regne de Déu al malalt, al pecador, al crucificat...

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món... (Lc). Descripció del present, de tantes crisis del nostre món d’avui; sembla que el món s’acabi. Quan diem: “Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel” (Mt 6,10) expressem el nostre desig d’un món més solidari i d’una societat més justa, que és també la voluntat del Déu-Pare que vol la fraternitat dels fills en temps de crisi i sempre.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

«Estigueu atents sobre vosaltres: que l'excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor» (Lc). Ens movem entre els qui passen necessitat i els qui tenen massa. Una denúncia als satisfets en una crisi que no s’acaba mai per a tants germans.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

«Estigueu atents sobre vosaltres: que l'excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor. Alimentem l’esperança, per no quedar presoners de cap crisi, de cap retallada; cal novament avivar l’esperança del pa que saciarà els desitjos d’educació, i salut, i vivenda, i vida digna..., i vida alliberada de tot mal i de la mort. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l'home» (Lc). No hi ha lloc per a la desesperança, ni per al conformisme, ni la resignació davant les dificultats presents. És temps per a la dignitat humana. Sense el temor i amb l’esperança que susciten creativitat i noves respostes.

L’esperança dels necessitats es torna solidaritat dels qui encara senten el cor.

Mn. Miquel García Bailach