Diumenge 1 d'Advent - 2 de desembre de 2018
Je 33,14-16; Salm 24; 1Tes
3,12-4,2; Lc 21,25-28.34-36.
El Regne de Déu
de pau, amor, justícia i de vida ve, ve sempre, està venint fa temps.
Pare nostre, que
esteu en el cel:
Que el Senyor faci créixer fins a vessar
l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom... (1Te). Quan diem Déu estem dient
Pare; aquell qui és generador de vida ho és també de fraternitat, i ens obre
els ulls a la realitat que ens envolta i
ens fa crítics, i compromesos. L’amor és la resposta a l’esperança.
Vingui a nosaltres
el vostre Regne.
...un
plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat... "El-Senyor-és-el-nostre-bé" (Je). És Jesús que ve..., ensenya el camí
d’encarnació, de compromís, de solidaritat...
Llavors veuran venir el Fill de l'home sobre un núvol amb gran poder i amb una
gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè
molt aviat sereu alliberats (Lc). Quan es fan presents la paraula i els gestos de Jesús, arriba l’alliberament
de les persones, arriba la dignitat humana. Jesús, príncep de la pau, porta el Regne
de Déu al malalt, al pecador, al crucificat...
Faci’s la vostra
voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
La gent perdrà l’alè de por,
pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món... (Lc). Descripció del present,
de tantes crisis del nostre món d’avui; sembla que el món s’acabi. Quan diem: “Faci’s
la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel” (Mt 6,10) expressem el
nostre desig d’un món més solidari i d’una societat més justa, que és també la
voluntat del Déu-Pare que vol la fraternitat dels fills en temps de crisi i
sempre.
El nostre pa de
cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.
«Estigueu atents sobre vosaltres: que
l'excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre
cor» (Lc).
Ens movem entre els qui passen necessitat i els qui tenen massa. Una denúncia
als satisfets en una crisi que no s’acaba mai per a tants germans.
I no permeteu que
nosaltres caiguem a la temptació.
«Estigueu atents sobre vosaltres: que
l'excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre
cor. Alimentem
l’esperança, per no quedar presoners de cap crisi, de cap retallada; cal
novament avivar l’esperança del pa que saciarà els desitjos d’educació, i
salut, i vivenda, i vida digna..., i vida alliberada de tot mal i de la mort. Estigueu alerta
pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha
de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l'home» (Lc). No hi ha lloc per a la desesperança, ni per
al conformisme, ni la resignació davant les dificultats presents. És temps per
a la dignitat humana. Sense el temor i amb l’esperança que susciten creativitat
i noves respostes.
L’esperança
dels necessitats es torna solidaritat dels qui encara senten el cor.
Mn.
Miquel García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada