Diumenge 5 de Pasqua - 6 de maig

(Jo 15, 1-8¸ 1Jo 3, 18 – 24)

Tota la vida del cristià és la proesa permanent d’esdevenir trinitari, d’esdevenir déu per gràcia. La unió de l’home amb Déu és la unió en Crist de Déu i home. Vet aquí perquè amb les nostres facultats som incapaços d’entendre-la. El Crist ho explica als seus deixebles amb la paràbola del cep i les sarments, i l’exemple no deixa espai al dubte: “sense mi no podeu fer res”, i “qui resta en mi, i jo en ell, aquest dóna molt de fruit”. Ell ens dóna la paraula i viu en nosaltres; nosaltres acollim la seva Paraula i vivim en Ell. Escoltem la seva voluntat i Ell escolta la nostra pregària. Tal és la reciprocitat de la unió que se’ns escapa: qui sap distingir la vida del cep de la vida de la sarment viva? Tanmateix, sí sabem que la sarment no és res sense el cep. El fruit d’aquesta proesa és la Vida, l’Esperit, l’Amor.

En què coneixerem si guardem la seva paraula? Quines són les obres de l’Esperit en nosaltres? La fe i la pregària són el resum de la praxis cristiana, els fruits de l’Amor; i de la mateixa manera, amb la mateixa reciprocitat, la fe fa crèixer l’amor i l’amor fa crèixer la fe, que és confiança en Ell. Per la fe, el Crist s’estableix en l’home; per l’amor, l’home arrela en el Crist (Ef 3, 17). Totes les altres virtuts, recollides com una sola flor de perfums variats en la pregària, són manifestacions d’aquests primers fruits de la sarment empeltada i netejada en Crist: la justícia, la misericòrdia, la pregària, estimar els altres den obra i en veritat. Vius en Crist, podem créixer de virtut en virtut, gràcia per gràcia, cap a la plenitud de la vida divina. Només empeltats en el Crist som capaços d’un tal amor diví, Ell dóna les forces al nostre cor, a la nostra naturalesa, per acomplir una proesa tal. Som l’obra de les seves mans. “L’home-Déu col•labora amb l’home, i l’home romana una persona autònoma, per bé que sigui en el Senyor Crist amb tot el seu ésser, i per bé que visqui en Ell. De la mateixa manera el Senyor Jesús Crist viu en l’home sense perdre res de la plenitud de la seva Persona, sinó que aquesta inhabitació de l’home en Crist i del Crist en l’home, aquesta simbiosi divinohumana, no existeix més que per l’Esperit Sant i en l’Esperit Sant. També és l’Esperit Sant que dóna a l’home el poder de la gràcia per aquesta vida; el Senyor Jesús Crist està present en l’home per l’Esperit Sant, per això sant Joan el Teòleg ens diu“En això coneixem que roman en nosaltres: en l’Esperit que ens ha donat”. Això vol dir que el cristià mai està sol, que és la morada i el taller de la Divinitat tres vegades santa.” (St. Justí Popovic)

P. Josep