Diumenge 4 de Quaresma - 22 de març de 2020

1. El marc litúrgic.
Seguim amb les catequesis baptismals (aigua, tercer diumenge, llum, quart diumenge, i resurrecció, cinquè diumenge). Jesús és la llum del món, la que en venir al món, il·lumina tothom, una llum ja anunciada en el pròleg de l’evangeli de Joan. La llum dona la possibilitat de poder veure-hi, si no hi ha llum, per més capacitat que tinguem de veure-hi, no podem.

2. La iniciativa és de Déu.
Déu s’avança sempre en la recerca de l’ésser humà, és Déu qui proposa la fe, però no la imposa. Samuel busca David, Jesús “veu” el cec de naixement. Si hom es deixa “treballar” Ell ens treballa. Jesús fa el fang i l’estén sobre els ulls. Així com el primer home va ser fet del fang (Gn 2) igualment Jesús crea la vista en aquell home mancat de visió amb el fang. La redempció és una nova creació. Aquesta nova creació que cal que l’home assumeixi i faci seva amb el bany del baptisme. El cec ho fa a la piscina de Siloè. Nosaltres, recreats per la gràcia, necessitem reafirmar el nostre baptisme en aquest camí de Pasqua. Demanem a Jesús que Ell ens obri els ulls com ho va fer amb el cec de naixement perquè el puguem veure.

3. Una llum que ens fa llum.
La conseqüència d’aquesta il·luminació està expressada en la carta als efesis “Éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum”. Només es pot veure els objectes il·luminats; només podem ser llum si traspassem la llum que hem rebut. La nostra llum no és nostra; és la llum divina que hem rebut quan hem estat recreats en el baptisme.

4. Activem-nos.
Aquesta llum, però, té el perill d’esmorteir-se. La nostra vida endormiscada rep el clam de l’apòstol: “Desvetlla’t, tu que dorms!”. Fem de la quaresma un despertador de la nostra consciència perquè del nostre interior brostin “fruits de bondat de justícia i de veritat”. Cadascú ha de descobrir la manera de posar en acte aquestes capacitats.

5. La foscor der la divisió eclesial.
L’Església, una, santa, catòlica i apostòlica que ha rebut la llum, que és el Crist mateix, està enfosquida pel pecat de les divisions internes. Vergonya! Vergonya per a tots. Demanem al Senyor el do de l’amor incondicional entre tots els cristians perquè augmenti la lluminositat de l’Església

Mn. Josep Esplugas Capdet

A TRES SETMANES DE LA PASQUA

LAETARE. La Quaresma és el camí cap a la Pasqua i és bo que es noti l’accent joiós de la seva proximitat.
L’evangeli d’avui és marcat per la frase de Jesús: “Jo sóc la llum del món.” La seva Vida, la seva Paraula, la seva Mort i Resurrecció són la llum veritable de Déu que brillà enmig de les nostres obscuritats, i omplí el món d’amor, de perdó, de pau, de llibertat, d’esperança.
En el Pròleg Joan ja havia dit: “Existia el qui és la llum veritable... i als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu” Jo 1,9-12. I la carta als Efesis que avui hem llegit diu: “Ara que esteu en el Senyor, sou llum” Ef 5,9. És un ressò del Sermó de la muntanya en el que Jesús digué: “Vosal-tres sou la llum del món” Mt 5,16.
En la Vetlla Pasqual, i dins la foscor d’aquella Nit Santa, cada fidel en-cendrem el nostre ciri en el Ciri Pasqual = símbol del Crist Ressuscitat. Aquest gest és signe i desig. Signe que la nostra fe és il·luminada per la llum de la Pasqua i desig que aquesta llum ompli de claror tota la nostra vida. L’existència cristiana ha de ser lluminosa: Som fills de la llum!
I sant Pau, en la carta als Efesis afegeix: “Ara que esteu en el Senyor, sou llum; viviu com els qui són de la llum”. És un imperatiu que, marcat pel seu indicatiu ve a dir: Sigueu el que ja sou: “sou llum”. Una exhortació ben estimu-ladora
El cristià és el qui ha cregut en el Crist i, com el cec de l’evangeli, rep del Crist la llum de la fe per poder avançar pel camí fosc de la vida. Som a tres setmanes de la Vetlla Pasqual, en la qual renovarem el nostre baptisme.
Deixem que ressoni avui en el nostre cor la pregunta essencial que Jesús féu al cec de Jericó: “¿Creus en el Fill de l’home?” Quan el cec afirmà: “Hi crec, Senyor” li arribà ja la seva Pasqua.

Germana Griselda Cos, Monestir de Sant Pere de les Puel·les

Comentaris