Diumenge 3 de Pasqua - 22 d'abril

Evangeli de Lluc 24, 35 – 48

Avui dia, el món –amb aquesta expressió em refereixo a les persones no creients– no admet la resurrecció de Crist, no hi creu. Així mateix van fer els savis grecs de l’Areòpag en sentir el discurs de l’apòstol Pau, quan els va parlar del Déu, per a ells, desconegut, i de la resurrecció del Fill de Déu, qui ha de jutjar el món amb justícia. (Fets 17, 31). La majoria dels creients, però, no tenim la saviesa humana dels il•lustrats atenencs, ni el do d’oratòria que els caracteritzava, però hem rebut el bateig de l’Esperit del Fill de Déu en els nostres cors, el qual clama: Abba! (Pare!) (Gàlates 4, 6).

Aquesta introducció ens porta a considerar que, ja que no vam tenir el privilegi de veure Jesús ressuscitat, com el van tenir aquells creients del seu temps, nosaltres hem rebut el do de la fe, implantada en els nostres cors, per creure sense haver vist totes aquelles meravelles del poder de Déu que van tenir lloc fa uns dos mil anys a Terra Santa. I van ser molts els qui van veure Jesús...! Els apòstols, les dones del grup dels deixebles, els dos del camí d’Emmaús, Pere i Joan (molt especialment), i Tomàs (encara més especialment...!). Ells van tenir aquest privilegi, però nosaltres el tenim encara més gran. Benaurats els qui sense haver vist creuran. (Joan 20, 29).

Però hi ha un altre aspecte de la fe que ens convé tenir en compte: el Jesús que trobem a l’evangeli, ja ha deixat de ser el model al qual hem de fixar la mirada. El Jesús fet home ja només pertany a la història. Ara, avui, i d’ençà que nostre Senyor Jesús va pujar al cel, hem de tenir-lo més en el nostre cor, més en la nostra vida diària de persones creients, estar més en comunió amb ell que no pas en la figura del Jesús que feia miracles i explicava paràboles als qui no podien entendre-les. L’apòstol Pau havia copsat la importància del Jesús Déu i Senyor, que no pas en el de l’home terrenal, sense pecat, però anyell propici per a la salvació del seu poble. Mirem què diu en la carta als Corintis: “L’amor del Crist ens domina: hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell. [...] Per això nosaltres, des d’ara, ja no valorem (o coneixem) ningú de manera purament humana, i, si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat, ha començat un món nou.” 2 Cor. 5, 14, 16–17.

Manel Alonso Figueres

Església Evangèlica