Diumenge 5 de durant l'any - 8 de febrer


Diumenge 5 del temps ordinari:  Jb 7,1-4,6-7; Salm 146; 1Co 9,16-19,22-23; Mc 1,29-39.

La vivència de Déu és experiència de vida; Jesús voluntari en les nostres necessitats.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Conforta els cors desfets i embena les ferides... El Senyor sosté els desvalguts... (Sl). Tendresa de Déu, i és pare, i metge, i crossa...

De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant (Mc). És l’experiència de Déu que cultivem en la intimitat personal, del Déu-amor. Creure en Déu no és fàcil, és risc, aposta...; creure és fe, esperança, confiança... malgrat, precisament, l’experiència de qualsevol mal que patim; la pregària és ja el crit (desesperat) de la fe en la vida. De l’experiència del Déu creador, pare, neix l’amor als germans i a la vida. Jesús en la pregària troba la seva missió.

Sigui santificat el vostre nom.

Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar! ...que és agradós de lloar-lo! (Sl). Déu, espai de pau, ...de goig al cor.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«Els meus dies han corregut més que una llançadora; ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat» (Jb). Job, en un llenguatge poètic, ens dóna el drama de l’ésser humà: la contradicció de les aspiracions del cor i l’experiència de finitud i de mort, i el rebel·lar-se...; és el drama d’Ícar en la mitologia antiga: les esperances més elevades i nobles de vida abocades a la frustració i la impotència. Quin sentit té la vida?

El Senyor reconstrueix Jerusalem i aplega els dispersats d’Israel (Sl). Déu sempre salvador, horitzó de les aspiracions del cor humà que ja les fa realitat. ... i ell va curar molts malalts de diverses malalties... I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis (Mc). Jesús es fa resposta a les inquietuds humanes. La compassió i la solidaritat són la condició de la vinguda del Regne.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

Doncs que jo, quan treballo a difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa... L’anunci de Jesús és alliberador en situacions concretes i personals, és un missatge entenedor per la seva humanitat; no l’hauríem de fer ideologia. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a tot el que calgui per poder-hi tenir part (1Co). Que no és fanatisme, sinó servei; i primer vivència joiosa.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

... i ell va curar molts malalts...; va treure molts dimonis... «Tothom us està buscant» (Mc). Tenim gana..., i ganes... de pau, justícia, llibertat, vida digna, salut, educació... Jesús sacia les nostres fams.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

... anem a altres llocs..., i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió» (Mc). Jesús desinstal·lat de l’èxit, el poder, el confort, d’una posició social...; l’important és la urgència del Regne alliberador.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

El mal que patim no l’entenem...; no hi ha resposta al perquè del mal? Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells (1Co). És el principi d’encarnació i de solidaritat. Jesús no dóna una explicació del mal, ens diu què fa Déu davant el sofriment: curar i lluitar contra la fam, i la set, i la malaltia, i el pecat... Patim el mal, lluitem contra ell...; la voluntat del Pare és salvar els seus fills de tot mal, ni que sigui “dissabte” que ho prohibeix.


Compassió en temps i situacions de crisi? Ens les fa entendre en les seves causes, i en les seves respostes.

           Mn. Miquel Garcia Bailach

Comentaris