Diumenge 8 de durant l'any - 26 de febrer del 2017

Is 49, 14-15     Ps 61, 1-3.6-9ab

1Co 4, 1-5

                        Mt 6, 24-34

 “No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”, sense que sigui possible cap entremig. Si les benaurances no eren prou clares com a expressió de la mirada de Déu sobre el món, aquesta afirmació no deixa cap dubte. La conversió del cor és imprescindible per a poder mirar el món com Déu el mira. Si acollim el missatge de Jesús sense canviar el cor, podem fer autèntiques atzagaiades.

Jesús ens ensenya sempre sempre que la clau de la interpretació de la Revelació és l’amor i no pas el poder. L’acció de Jesús, les seves paraules, els seus gestos, només es poden entendre posant l’amor com a clau d’interpretació. Un Déu que no estima seria l’expressió màxima de l’opressió. El poder i la ciència de Déu són bastant irrellevants quan no serveixen per a donar suport a l’amor.

El Déu de Jesucrist és El-que-estima. Déu és amor (1Jo 4, 8.16). Tot el que ha fet és expressió del seu amor. Optar per Déu és optar per l’amor oblatiu. Servir Déu és servir els fills de Déu, als quals estima amb un amor infinit i fidelíssim. No siguem ingenus, Déu no necessita res de nosaltres, si necessités alguna cosa ja no seria Déu.

Per tant, servir Déu voldrà dir servir els fills de Déu, que som tots sense cap excepció. El que estima se sent feliç del bé d’aquell a qui estima i, si no és així, és que no l’estima. Déu se sent feliç pel bé que reben i fan els seus fills i, si Déu és feliç, nosaltres esdevenim feliços perquè Déu, a qui estimem, és feliç.

Aleshores què fem de les riqueses? Doncs un instrument al servei de la justícia, un mitjà per al bé de totes les persones. Som administradors dels béns de la terra, només administradors, diu l’apòstol Pau, administradors fidels i prudents  Ni tan sols la preocupació pel nostre benestar personal està per damunt del bé dels altres. Deixem-nos estimar per ell i confiem-hi sense ingenuïtats i amb tot el seny que calgui. El benaurat és el que opta per Déu. Déu és la seva única seguretat. Trobar el just mig entre la irresponsabilitat i la cobdícia o entre la providència i la previsió no és fàcil i cadascú ha de fer l’esforç del discerniment.

Mn. Josep Esplugas