Diumenge 6 de durant l'any - 12 de febrer del 2017
Evangeli segons Mateu
5,17-37
Amb l’Evangeli d’avui ens trobem davant d’una de
les parts més significatives del Sermó de la Muntanya en la seva versió mateana,
composició feta a partir de diverses fonts, destinada essencialment a la
comunitat judeocristina, per això hi han diferències amb la versió llucana del
Sermó que es dirigeix a un altre tipus d’oients. En el cas que ens ocupa ens
trobem amb un material molt específic com són les famoses «antítesi», de les
que en aquest fragment se’ns ofereixen quatre.
Cal encertar a llegir be Mt 5,17 quan fa referència
a donar plenitud als Profetes i la Llei, no abolint-la. El Sermó de Jesús, per
a Mateu, és un imperatiu i una exigència, que no queda simplement en una praxi
jurídica, ritual o moral, sinó en el fet de ser fidel a Déu i per això es parla
de «plenitud». La «Llei i els Profetes» no sónsimplement les dues parts
essencials de la Bíblia, sinó que hem entendre’ls com la història de Déu amb el
seu poble que ha d’arribar a la plenitud de la justícia i, més concretament, de
la gràcia. Jesús no es queda en els simples preceptes veterotestamentaris, va
més enllà. Amb la seva predicació i els seus actes d’entrega reactualitza la
història de Salvació. El missatge és radical, el Regne ja ha arribat, ja està
present.
En la primera de les antítesis (5,21-26) ens
parla de «matar». És un delicte molt greu però la radicalitat del missatge va
més enllà: es pot matar de moltes maneres sempre que s’actuï amb odi i rancor
cap a un altre. La «plenitud» és no deixar espai en el nostre cor a la ira, ni
tenir adversaris que en el judici davant Déu puguin testificar contra
nosaltres. Així doncs Jesús ens convida a ser néts de cor i a reconciliar-nos.
La segona de les antítesis (5,27-30) ens parla
de l’adulteri i la tercera sobre el divorci (5,31,32). Eren unesqüestions de
summa importància doncs afectaven al matrimoni ia la família com a base
fonamental de la societat. En el seu missatge radical, Jesús intenta
defensar la dona com a peça feble en el sistema legal jueu, doncs ella quedava
desemparada totalment si el marit la repudiava. A més, podríem aplicar aquí una
hermenèutica en la qual esdemana que les dones no siguin només objectes de
desig, sinó personesiguals que els homes. Demana un canvi de visió que es
fonamenti en un respecte mutu. Per això «treure», «llançar»,«tallar»ulls i mans
no és més que unsimbolisme per exigir la purificació del cor, per l’arribada
del Regne de Déu, on l’home i la dona s’han d’estimar de veritat.
La quarta antítesi ens parla del jurament
(5,33-37), una pràctica de la qual s’abusa i que ens pot arribar a esclavitzar,
doncs les persones moltes vegades només tenim la nostra paraula per defensar-nos.
Jesús exigeix la veracitat humana, perquè la veritat és el jurament mateix de
la innocència. Ell no va jurar mai per res, no li va caldre, ja que en el
Regne de Déu arrela la veritat i no la mentida del món.
En general hi ha un plantejament ben determinat:
«si la vostra justícia no és més granque la dels escribes i fariseus, no
entrareu pas al Regne del cel». És tota una provocació, perquè no es tracta d’una
justícia més complicada en preceptes i en exigències, sinó totalment més
perfecta en el fet que siguimés simple, generosa i entregada. El més
perfecte no és allò que compleix els requisits legalsdetalladament, sinó el que
renova veritablement la vida, la felicitat. Precisament, en el cas de
l’Evangeli d’avui, el que va més enllà de la Llei és el que supera tot tipus de
venjança, odi o desamor; es proposa la justícia que emana d’unes noves
relacions entre Déu i l’home, i dels homes entreells mateixos. Aquesta és
la proposta catequètica de Mateu a la seva comunitat, en la qual s’intueix,
clarament, que no espoden justificar actituds perquè estiguin
legalitzades. Succeeix, de vegades, que el que està legalitzat és injust. I contraaixò està la justícia
del Regne.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada