Diumenge 6 de durant l'any - 12 de febrer del 2017


Evangeli segons Mateu 5,17-37


Amb l’Evangeli d’avui ens trobem davant d’una de les parts més significatives del Sermó de la Muntanya en la seva versió mateana, composició feta a partir de diverses fonts, destinada essencialment a la comunitat judeocristina, per això hi han diferències amb la versió llucana del Sermó que es dirigeix a un altre tipus d’oients. En el cas que ens ocupa ens trobem amb un material molt específic com són les famoses «antítesi», de les que en aquest fragment se’ns ofereixen quatre. 

Cal encertar a llegir be Mt 5,17 quan fa referència a donar plenitud als Profetes i la Llei, no abolint-la. El Sermó de Jesús, per a Mateu, és un imperatiu i una exigència, que no queda simplement en una praxi jurídica, ritual o moral, sinó en el fet de ser fidel a Déu i per això es parla de «plenitud». La «Llei i els Profetes» no sónsimplement les dues parts essencials de la Bíblia, sinó que hem entendre’ls com la història de Déu amb el seu poble que ha d’arribar a la plenitud de la justícia i, més concretament, de la gràcia. Jesús no es queda en els simples preceptes veterotestamentaris, va més enllà. Amb la seva predicació i els seus actes d’entrega reactualitza la història de Salvació. El missatge és radical, el Regne ja ha arribat, ja està present.

En la primera de les antítesis (5,21-26) ens parla de «matar». És un delicte molt greu però la radicalitat del missatge va més enllà: es pot matar de moltes maneres sempre que s’actuï amb odi i rancor cap a un altre. La «plenitud» és no deixar espai en el nostre cor a la ira, ni tenir adversaris que en el judici davant Déu puguin testificar contra nosaltres. Així doncs Jesús ens convida a ser néts de cor i a reconciliar-nos.

La segona de les antítesis (5,27-30) ens parla de l’adulteri i la tercera sobre el divorci (5,31,32). Eren unesqüestions de summa importància doncs afectaven al matrimoni ia la família com a base fonamental de la societat. En el seu missatge radical, Jesús intenta defensar la dona com a peça feble en el sistema legal jueu, doncs ella quedava desemparada totalment si el marit la repudiava. A més, podríem aplicar aquí una hermenèutica en la qual esdemana que les dones no siguin només objectes de desig, sinó personesiguals que els homes. Demana un canvi de visió que es fonamenti en un respecte mutu. Per això «treure», «llançar»,«tallar»ulls i mans no és més que unsimbolisme per exigir la purificació del cor, per l’arribada del Regne de Déu, on l’home i la dona s’han d’estimar de veritat.

La quarta antítesi ens parla del jurament (5,33-37), una pràctica de la qual s’abusa i que ens pot arribar a esclavitzar, doncs les persones moltes vegades només tenim la nostra paraula per defensar-nos. Jesús exigeix la veracitat humana, perquè la veritat és el jurament mateix de la innocència. Ell no va jurar mai per res, no li va caldre, ja que en el Regne de Déu arrela la veritat i no la mentida del món.

En general hi ha un plantejament ben determinat: «si la vostra justícia no és més granque la dels escribes i fariseus, no entrareu pas al Regne del cel». És tota una provocació, perquè no es tracta d’una justícia més complicada en preceptes i en exigències, sinó totalment més perfecta en el fet que siguimés simple, generosa i entregada. El més perfecte no és allò que compleix els requisits legalsdetalladament, sinó el que renova veritablement la vida, la felicitat. Precisament, en el cas de l’Evangeli d’avui, el que va més enllà de la Llei és el que supera tot tipus de venjança, odi o desamor; es proposa la justícia que emana d’unes noves relacions entre Déu i l’home, i dels homes entreells mateixos. Aquesta és la proposta catequètica de Mateu a la seva comunitat, en la qual s’intueix, clarament, que no espoden justificar actituds perquè estiguin legalitzades. Succeeix, de vegades, que el que està legalitzat és injust. I contraaixò està la justícia del Regne.


Llic. Anna Moya Oller

Comentaris