Diumenge 6 de Pasqua - 17 de maig de 2020
Sant Joan 14, 15-21
Si féssim una enquesta en qualsevol de les nostres
esglésies i preguntéssim amb quines paraules relacionem el cristianisme, la
majoria de nosaltres contestaríem: ritus, cerimònies i celebracions que cal fer
per a complir amb el que Déu ens demanda. Encara que aquestes respostes són
correctes, no acaben de respondre plenament a la nostra pregunta: què significa
ser cristià/na? Jesús , en l´evangeli, ens diu que la clau per a respondre a
aquesta pregunta és l'amor: “Si m'estimeu, guardeu els meus manaments; (v 15)”,
d'aquesta manera el seguidor i seguidora de Jesús és aquell que estima al
Senyor i estima al seu proïsme. Jesús és radical quan ens diu “En aquests
coneixeran que sou els meus deixebles, si tinguéssiu amor els uns amb els
altres” (13,35). Aquest amor significa cura, preocupació pels més febles, ajuda
desinteressada. Però aquest amor no neix de nosaltres, es do de Déu, nosaltres
estimem als altres perquè l'Esperit que està en nosaltres ens fa estimar
primer. Perquè es l'Esperit Sant que ens capacita i ajuda a percebre al nostre
proïsme no com un estrany sinó com a una persona digna creada a imatge de Déu.
Sant Joan ens recorda que som l'església en la mesura en què l'Esperit de Jesús
inspira i mou la nostra vida. Per tant, ens hem de preguntar què mou la nostra
vida?, què ens motiva a viure?, que ens il·lusiona i ens ajuda a viure amb
joia?, deixem que l'Esperit ens guiï com Ell vol? Que el Senyor ens ajudi fer
la seva voluntat. Amén.
Parròquia sant Esteve,
Vila-Seca.
Per Griselda Cos i Boada,
Monja de Sant Pere de les Puel·les
SER
CRISTIÀ ÉS UNA QUESTIÓ D’AMOR
La
celebració pasqual s’encamina ja cap a la seva culminació: Pentecostès. El
protagonista major ara serà l’Esperit Sant, do del Crist i del Pare. L’Esperit
prendrà el relleu de Jesús. Ell habitarà en nosaltres, i es quedarà amb
nosaltres per sempre.
Aquesta
ha estat la voluntat divina des de la seva creació: ser u amb nosaltres. Jesús un cop ressuscitat retorna al Pare, però
ens ha lliurat l’Esperit que, dins
nostre, serà Déu en nosaltres, interior i permanent. Aquest és el millor do
pasqual que ens ha fet Déu.
L’Evangeli d’avui és un fragment del discurs de Jesús
durant l’últim sopar, en el que desitjava dir i recordar el millor als seus
deixebles. Diu: “El qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix;
el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament”.
Jo 14,15-21 Ser cristià serà
sempre una qüestió d’amor.
Estimar
Jesús va unit a guardar els seus manaments i, no oblidem que poc abans, Jesús
havia donat als deixebles el seu manament nou: “que us estimeu els uns als
altres, tal com jo us he estimat”. Sí, complir el manament de Jesús és
molt més una exigència de l’amor que una imposició.
La
vida del creient, per tant, cal que sigui viscuda amb clau d’amor. I m’agrada
remarcar que el fragment d’avui comença i acaba establint una estreta relació
entre amor i obediència, perquè és
així com visqué Jesús aquests dos mots.
Jesús
s’havia definit com el camí, la veritat
i la vida, i fou, certament, amb la seva vida, que va legitimar, com a
verdadera, l’afirmació: Déu és amor.
Benet,
al llarg de la seva Regla, farà també de l’amor la pedra fonamental del camí
del monjo, dient: “No anteposar res absolutament a l’amor del Crist”. Estimar
Jesús i als germans és per a nosaltres entrar plenament en la dinàmica profunda
de l’amor de Déu com a Pare, Fill i Esperit. Així pot ser explicada també la
nostra vida cristiana: una vida en relació d’AMOR.
MONESTIR
DE SANT PERE DE LES PUEL·LES
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada