dimecres, 18 d’abril de 2018

Diumenge 4 de Pasqua - 22 d'abril de 2018


Hi ha dues experiències que tot cristià ha de tenir: sentir el Crist ben viu i sentir-se fill de Déu i, com a tal, cridat a compartir amb el Crist la nova vida que Ell ens dóna. Això ho podem explicar, ho podem ensenyar, ho podem saber de memòria i repetir mil vegades. Però el que és vital no és només que ho sapiguem, sinó que ho experimentem, que ho sentim i que ho visquem.
Jesús es va desviure per atansar-nos a Déu, per fer-nos comprendre que Déu és el nostre Pare, i que aquest no és un títol més de la llarga llista d’atributs que li podem aplicar, sinó el principal i primer. L’afany de Jesús no és que sentim temor davant el poder de Déu, sinó pau davant el seu amor, consol davant la seva proximitat, confiança davant la seva paternitat. Però la veritat és que no sempre hem encertat a l’hora de transmetre aquesta bona notícia. Per transmetre el missatge de la paternitat de Déu, ens ajudaria molt ser més comprensius amb les persones. ¿Quan entendrem que aquells a qui anomenem marginals o allunyats no necessiten tant que els hi recordem el que haurien de fer com que són, ells també, fills de Déu, igual que l’ovella perduda no necessita de sermons sinó d’algú que s’arremangui i la vagi a buscar, que se la carregui a les espatlles i la cuidi? «El bon pastor dóna la vida per les ovelles», ¡gairebé res! ¡Donar la vida! L’Evangeli és clar: qui no és pastor a la manera de Jesús, és un jornaler, ple de bones paraules, però que enfila a córrer tan bon punt veu el llop, deixant abandonades les ovelles.
¿Quantes “ovelles” hem deixat abandonades?, ¿què fem amb tantes persones que ens resulten conflictives o incòmodes? De moment, classificar-les amb una etiqueta, fins i tot abans de reconèixer-los-hi la categoria de persones. I després deixar-les abandonades. ¿Com aconseguirem aleshores que l’home se senti germà?, ¿com aconseguirem que se senti fill? Precisament, si algú necessita descobrir que Déu és Pare són aquells que estan abandonats, igual que l’ovella que necessita que el pastor vagi a buscar-la és la que s’ha perdut i no les que resten ben segures a la pleta, perquè no són pas els qui estan bons els qui necessiten el metge, sinó els malalts.

Mn. Joaquim Meseguer



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada