Diumenge 3 de Pasqua - 18 d'abril de 2021

 

Ac 3, 13-19

A la lectura d’avui dels Fets dels Apòstols ens trobem amb el segon anunci del kerigma (el primer és el dia de la Pentecosta) que proclama amb claredat el missatge Pasqual, la mort i resurrecció de Jesús.

L’excusa per a fer aquesta proclama kerigmàtica és la guarició d’un invàlid (coix) de naixement. Jesús, aquell a que el poble va lliurar a les autoritats i aquestes (tant jueves com romanes) van condemnar a mort, ha estat glorificat (ressuscitat) per Déu Pare. Déu ha donat a Jesús l’honor més alt.

Jesús és el Sant i el Just, però alhora és el Servent de Déu. La humanitat (els jueus, els romans, nosaltres) van matar el qui obre el camí de la vida, l’autor de la vida, però Déu l’ha ressuscitat i els apòstols (en aquest cas Pere i Joan, però també tots nosaltres) en són (som) testimonis.

La fe en el nom de Jesús (o sigui, en Jesús) obra miracles (dóna la salut al malalt).

Tot el que ha passat amb Jesús ja havia estat anunciat pels profetes (el Messies havia de patir). Però el penediment dels pecats i la conversió a Jesucrist esborren els pecats. Això és el que els apòstols d emanen als seus conciutadans i, també, a nosaltres que llegim avui les seves paraules.

 

1Jn 2, 1-5

Joan en aquest fragment ens exhorta a no pecar, però alhora, si caiem ens convida a no caure en la desesperança sinó a tenir la nostra confiança en Déu, ja que Jesús és el nostre defensor, és el nostre advocat davant Déu. Jesús és el Just que va morir pels pecats de tot el món (també els nostres). És així Aquell que mitjançant la seva mort i resurrecció ens justifica davant Déu.

Joan també ens dóna una “consigna” per a saber si realment coneixem Déu: si coneixem Déu guardarem els seus manaments.

 

Lc 24, 35-48

Aquests fragment de l’evangeli se situa just després de l’episodi dels deixebles d’Emmaús, quan aquests ja han tornat a Jerusalem i estan reunits amb la resta dels deixebles.

Jesús es presenta enmig d’ells i els hi desitja pau.

Hi ha, en els relats de les aparicions de Jesús ressuscitat dues constants: “pau a vosaltres” i “no tingueu por”.

En aquest relat també s’hi pot apreciar l’intent de Jesús de tranquil·litzar els apòstols:Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? “sóc Jo”, mireu-me, palpeu-me, no sóc un fantasma, sóc Jo mateix. I els ho demostra demanant quelcom per a menjar.

Jesús els torna a recordar el que deien sobre el Messies (sobre Ell) la Llei de Moisès, els Profetes i els Salms (o sigui tot l’Antic Testament) i els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures, que només poden ser enteses i copsades pels qui tenen el cor obert a les meravelles de Déu. Tant de bo nosaltres ens hi puguem comptar entre ells.

 

Mª Angustias Rodríguez