Diumenge 4 de Pasqua - 7 de maig del 2017

Jo 10, 1-10

L'evangeli que comentem avui és una mica difícil, de fet els mateixos deixebles reconeixen que no l'entenen, però ens deixa tres frases de Jesús molt suggeridores:

«Jo sóc la porta de les ovelles» (v. 7)

«Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (v. 9)

«He vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir» (v. 10)

En un moment que veiem com moltes comunitats envelleixen, com molts joves no saben ni han sentit parlar de Jesús de Natzaret, com moltes celebracions exequials esdevenen cerimònies civils, en aquest moment d'aparent replegament, sentim com Jesús ens recorda l'essencial: «Jo sóc la Porta».

L'accés a la Fe no és un accés sociològic, ni familiar, ni educatiu, és un accés a la Porta, a la trobada personal amb Jesús Ressuscitat, Ell és la porta d'entrada a la Fe. Molts dels qui llegiu aquestes paraules heu travessat la porta de la Fe. Travessant el Crist, ens hem revestit d'Ell, adoptem en la nostra vida les mateixes actituds de Crist Bon Pastor. Pere Casaldàliga deia: «La nostra vida és l'únic evangeli que molta gent llegirà». Cal que en la nostra vida els altres descobreixin la Bona Notícia (això vol dir Evangeli) que el Crist és viu, i ens dóna vida i vida a desdir.

Nosaltres, avui som cridats a ser aquell que acompanya la gent del seu voltant(familiars, amics, companys de treball o estudi,...) fins al Ressuscitat, fins al qui és la Porta i els convida a traspassar junts la porta, a trobar-se amb el Crist i deixar-se transformar per Ell, i així entrar a formar del gran ramat que és l'Església de Crist, d'aquest ramat que alimenta la seva existència en les pastures de l'amor a Déu i als germans.

Comuniquem aquesta joia i aquesta esperança. Hem estat cridats a la Vida, convidem a participar de la Vida.

                            Mn. Josep Anton Clua, Diaca