Diumenge 2 de durant l'any - 19 de gener

Jn 1, 29-34


Després de l’episodi del baptisme de Jesús, llegit el diumenge passat, l’església ens proposa avui aquest evangeli. Els protagonistes són els mateixos de la setmana passada: Jesús, Joan Baptista, l’Esperit Sant, Déu Pare i el públic al qual va adreçat el relat, els jueus dels temps immediatament posterior a Jesús, la resta del món, nosaltres ...

Joan ens presenta Jesús de Natzaret com aquell qui ha de batejar amb Esperit Sant, com l’Anyell de Déu que ve a llevar el pecat del món, pagant amb la seva pròpia vida pel pecat de la resta dels homes, pels nostres pecats.

Per segona vegada Joan reconeix Jesús. Recordem la visita de Maria a Elisabet (mare de Joan) la seva cosina, quan el seu fill exulta de goig dins seu en escoltar la salutació que adreça Maria a la seva mare.

Ara, adults tots dos (Joan i Jesús), en plena realització del seu ministeri Joan i en els inicis de la seva vida pública Jesús, s’esdevé una altra trobada entre tots dos. Potser l’última de les seves vides, però també, potser, la més fructífera i encoratjadora per a nosaltres.

Joan es fa ressò de l’encàrrec de Déu mateix. Joan ens presenta Jesús des del mateix encàrrec de Déu. Déu l’ha enviat a ell a batejar amb aigua, a preparar el camí a AQUELL que ha de batejar amb Esperit, per què és el Fill de Déu.

Sabem nosaltres realment reconèixer Jesús tal com Joan Baptista ens el presenta? Creiem que Jesús és veritablement l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món? Som nosaltres capaços de fer com Joan apartant-nos per a deixar pas a Jesús? O tenim de vegades la temptació de voler ocupar el seu lloc per a ser (nosaltres) valorats, respectats i admirats?

Prenguem exemple de Joan i deixem el camí lliure a Jesús, que bategi i ens bategi amb l’Esperit Sant per així poder ser dignes seguidors seus.



                                                        Mª Angustias Rodríguez (feligresa)



Comentaris