Diumenge 3 d'Advent - 11 de desembre

En la segona lectura sant Pau - 1 Tes. Que és l’escrit com a tal el més antic i primer de tots els del Nou Testament- amb una senzillesa de llenguatge, que no vol dir simplicitat de raonament- fa servir tres vegades la mateixa paraula grega, que en les nostres traduccions varien poc: incessantment, sense parar, contínuament, en tota ocasió... es l’ actitud, per tant arrelada a la profunditat de cada persona i que expressa una font de la que no paren de rajar gratituds al Pare per Crist i en Crist : . 1:2, 2:13 i 5:17 ( el del fragment d’avui ).

Pau, identifica pregària amb gratitud al Pare i per la seva pròpia dinàmica, la pregària no pot ésser un acte puntual embolcallat amb l’oblit de Déu que és presència amorosa constant i total [1] . Encara que la condició humana és feta de fragments i intervals, parèntesis i buidors que , tristament es fan presents i sovint angoixants , quan tenim la sensibilitat interior tocada per l’Esperit, (” l’aire que respirem és Crist “ , st. Antoni abat dixit poc abans de morir, segons st. Atanasi d’Alexandria ,) experimentem que pregar és el respirar de l’ànima i que respirar és viure i que la nostra Vida és Crist.

Necessitem obrir espais i temps a la pregària, encontre amb el Pare, en Crist i com Crist des d’els Tabors de la vida on l’oració ens transfigurarà [2], des d’els Guetsemanís de la malaltia, la pregària ens farà coratjosos davant les Creus de cada dia...

Espais i temps on els mestre de pregària ens ajudin com a Moisès a vèncer fatigues i cansaments en la lluita dels amalequites que tenim dins nostre [3]. I tot instant de pregària, tot moment d’encontre amb el Ressuscitat visquem-lo com anunci i profecia dels cel nou i de la terra nova.

Perquè tot ens revela la presència del Ressuscitat i la pregària ens va centrant i ens va ordenant en Ell : “ Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió benèvola que havia pres, per executar-la en la plenitud dels temps: ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra.[4]

Tot és Gràcia.

Lluís-Anton Armengol

[1] Act. 17,28: ja que "en ell vivim, ens movem i som",

[2] Lc. 9, 29 Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant.

[3] Ex. 17,12 Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s'hi va asseure. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les va mantenir fermes fins a la posta del sol.

[4] Ef. 1, 9s.