Gn 9,8-15; Salm 24; 1Pe
3,18-22; Mc 1,12-15.
Déu compromès amb la vida
sempre; amb Jesús..., i ara amb nosaltres també.
Pare nostre,
que esteu en el cel:
Aliança amb Adam, i Noé, i
Abraham, i Moisès..., ara nova aliança de Déu amb Jesús.
Déu pare, Déu-amor..., també
Déu-aliança que és Déu-compromís amb la vida de la creació i dels seus fills; i
ara Déu es fa salvador... «Jo faig la meva aliança
amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi
ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i
feréstecs... Jo faig amb vosaltres
aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada ...»
(Gn). Déu
és garantia de futur i motiu d’esperança; el nostre Déu és un Déu de vida, no
de mort. Déu és sempre creador de vida.
Vingui a
nosaltres el vostre Regne.
Jesús, … es presentà… predicant la bona
nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en la bona nova»
(Mc). I
ara la vida de Déu, el seu compromís, es diu Jesús; la nova creació de Déu és el
Regne de Déu; aquest és el seu compromís: un Regne que s’anuncia i que es
construeix; és regne de vida, de pau i justícia, de veritat i no violència,
d’amor...; el Regne de la dignitat dels fills de Déu. Un Regne proper en la
mida que nosaltres el fem proper; només demana acollida.
I no
permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.
… l'Esperit empenyé Jesús cap
al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs... (Mc). També
Jesús fa el seu èxode, viu el seu desert, i venç les temptacions que troba en el
camí de la pau, i la fraternitat, i la justícia, i la llibertat, en el camí cap
el Regne de Déu. Són les temptacions del tenir (en lloc de ser), de la
indiferència (en lloc del compromís), del domini (en lloc del servei); i les
temptacions de la por, i tornar endarrere, i el desànim, i la desconfiança
davant la utopia llunyana del Regne; de vegades preferim esclavituds que donen
seguretat, abans que la incomoditat d’un desert, ni que porti a terra de
llibertat. Ara és desert per a nosaltres; serà una vida de silenci, de
pregària, de temptacions també, finalment de fe renovada... que ens portarà
llibertat, la vida nova del Baptisme, del Regne.
Ans
deslliureu-nos de qualsevol mal.
Crist
morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per
conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l'Esperit fou retornat a la
vida (1Pe). El
compromís de Jesús és la seva vida donada, també amb creu; i per això font de
nova vida pel poble, per a cada persona, ja per a la humanitat sencera... El
mal es venç amb la força del bé, del compromís personal.
Per això anà a dur la seva proclama als
esperits empresonats... (1Pe).
Jesús vencedor de totes les morts “baixa als inferns” dels cors, de les
situacions personals i socials de dolor i patiment, al cor del pecat; per
portar esperança, llum, vida, ... per portar la nova creació de Déu.
…
se salvaren a través de l'aigua…, i
l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar
net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció
de Jesucrist (1Pe). Aquesta és la nostra Pasqua, morir al pecat i ressuscitar
amb Crist a l’amor, a vida nova; aquest és el significat del nostre Baptisme,
encara viu i present, fecund, que novament renovem. És la resposta a la aliança
de Déu, la nostra part de l’aliança.
… se n'anà al cel, va rebre la
submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu (1Pe). Finalment, harmonia de cel i terra; … vivia entre
els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels… (Mc).
Tornada a l’harmonia, a aquell Edèn inicial ara recuperat; i deslliurats de
qualsevol mal, finalment.
Aquella aigua
del Baptisme encara és fecunda; és el nostre estil de vida sempre.
Mn. Miquel
García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada