Diumenge 27 de durant l'any - 3 d'octubre

2a Timoteu 1, 6 – 8


L’apòstol Pau va evangelitzar la població de Listra, i allà, entre els que es van convertir hi havia una família. No se’ns parla del pare, però sí de l’àvia (Loida), de la mare (Eunica) i del fill: Timoteu. El pare era grec, però no s’esmenta; en canvi, de les dues dones sabem que eren jueves.

I la gràcia de Crist va arribar a aquesta família, tan i tan estimada per l’apòstol; fins al punt que Pau destaca un detall del caràcter de Timoteu: les seves llàgrimes. Era un signe que corroborava la fe no fingida d’aquell que Pau havia conegut de jovenet i a la seva família; i que ara, en el càrrec de bisbe d’Efes, no per això havia deixat la seva entrega al Senyor ni havia perdut aquella sensibilitat que l’adornava. Per això Pau insisteix a recordar-li que tingui viva la fe per exercir el ministeri que li havia estat encomanat.

Els creients han de tenir una fe viva per a exercir la labor testimonial als seus familiars i veïns no creients. I per això cal que la súplica sigui: “[Senyor,] Augmenta’ns la fe.” I és que, el món “cristià”, viu tan allunyat de la fe, que no té mai temps ni li ve de gust d’exercitar-la. Tots ho sabem: la fe és un do de Déu... (Efesis 2, 8). Però cal ser valent, perquè al creient de debò Déu li ha donat esperit no de covardia, sinó de poder, d’amor i de domini propi. Amén!

Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica