Diumenge 6 de Pasqua - 1 de maig de 2016

Jn,14. 22-23

L'evangeli d'avui és una part del discurs que Juan situa com les paraules de comiat de Jesús en l'Últim Sopar. Per això, entenem que, en ell, l'evangelista va voler ressaltar el que li semblava fonamental dels ensenyaments de Jesús per els qui, posteriorment, ens convertíssim en seguidors del Mestre. D'alguna manera, Joan ho presenta com les “últimes voluntats” de Jesús, l'herència que desitjava deixar als seus deixebles. Per tant, hem de ser molt sensibles a aquestes paraules que avui Jesús te les diu a tu i me les diu a mi, perquè es quedin gravades en el més profund del nostre ser com el seu llegat més preciós. I, si alguna cosa crida l'atenció en llegir-ho és, potser, les vegades que es repeteixen dos termes: el substantiu “Pare” i el verb “estimar” en diferents formes verbals. Jesús reafirma, una vegada més, als seus amics, la qual cosa és veritablement essencial i fonamental: estimar a Déu i al nostre proïsme. Ens podem dirigir al Pare des de la confiança absoluta tenint la certesa que Ell ens escolta; i que ja no estem sols; la solitud s'ha dissipat, hem estat incorporats a la gran família de la fe. A l'església ja no som estranys, ens reconeixem com a germans i germanes perquè tenim el mateix Pare. Què el Senyor ens ajudi a viure i compartir el missatge de la Bona Noticia.

Germán López-Cortacans