Diumenge 5 de durant l'any - 8 de febrer
Mc 1, 29-39
Si llegim el primer verset de la “introducció” al sermó de la muntanya de l’evangeli de Mateu (4, 23), veurem que l’activitat messiànica de Jesús està centrada en tres pilars fonamentals: ensenyar (a les sinagogues), anunciar (el Regne de Déu) i guarir (tot tipus de malalties).
Els versets d’aquest diumenge, dins de l’evangeli de Marc, continuen reflectint, en el començament del ministeri de Jesús a Galilea, la jornada d’un dissabte a Cafarnaüm. Després de la guarició, a la sinagoga, d’un home posseït (diumenge passat), Jesús va a casa de Simó i Andreu. I aquí, Marc, possiblement, parla des d’un record del mateix Pere. Ens referim a la guarició de la sogra de l’apòstol. Aquesta bonica imatge de Jesús, agafant-la de la mà i aixecant-la, és tot una al·legoria de la humanitat aixecada (redimida) del pecat pel Salvador.
Jesús s’apropa contínuament a la ferida del dolor humà. Ell ens dóna (és) la salut integral de la persona, que ensenya, anuncia i guareix per sempre. Aquesta activitat s’emmarca, a l’evangeli de Marc, dins del “secret messiànic”, on només els dimonis reconeixen la seva veritable identitat: “...també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.” La expectativa d’un messianisme malentès pel poble fa que la descoberta no arribi fins al moment de la resurrecció.
L’activitat de Jesús està impregnada de pregària, de donació confiada al Pare. Primer, el silenci, la solitud, que és presència i diàleg amb Déu. D’aquesta Font brolla tota la resta. Cal deixar Cafarnaüm i seguir complint la voluntat de Déu: “I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.”
Si llegim el primer verset de la “introducció” al sermó de la muntanya de l’evangeli de Mateu (4, 23), veurem que l’activitat messiànica de Jesús està centrada en tres pilars fonamentals: ensenyar (a les sinagogues), anunciar (el Regne de Déu) i guarir (tot tipus de malalties).
Els versets d’aquest diumenge, dins de l’evangeli de Marc, continuen reflectint, en el començament del ministeri de Jesús a Galilea, la jornada d’un dissabte a Cafarnaüm. Després de la guarició, a la sinagoga, d’un home posseït (diumenge passat), Jesús va a casa de Simó i Andreu. I aquí, Marc, possiblement, parla des d’un record del mateix Pere. Ens referim a la guarició de la sogra de l’apòstol. Aquesta bonica imatge de Jesús, agafant-la de la mà i aixecant-la, és tot una al·legoria de la humanitat aixecada (redimida) del pecat pel Salvador.
Jesús s’apropa contínuament a la ferida del dolor humà. Ell ens dóna (és) la salut integral de la persona, que ensenya, anuncia i guareix per sempre. Aquesta activitat s’emmarca, a l’evangeli de Marc, dins del “secret messiànic”, on només els dimonis reconeixen la seva veritable identitat: “...també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.” La expectativa d’un messianisme malentès pel poble fa que la descoberta no arribi fins al moment de la resurrecció.
L’activitat de Jesús està impregnada de pregària, de donació confiada al Pare. Primer, el silenci, la solitud, que és presència i diàleg amb Déu. D’aquesta Font brolla tota la resta. Cal deixar Cafarnaüm i seguir complint la voluntat de Déu: “I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.”
Mn. Xavier Artigas, diaca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada