dimarts, 24 de febrer de 2009

Diumenge 1 de Quaresma - 1 de març - Primera lectura

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg" del temps litúrgic de Quaresma de la parròquia de Sant Pere de Gavà)

Gn 9, 8-15


Aquest text és situat en el temps de l’Exili: davant d’una dada de l’experiència i de l’existència del mal en el món i dels desordres socials, en un moment en que la fe d’Israel s’interroga sobre l’actitud de Déu davant d’aquest fet.

És l’aliança d’una reconciliació definitiva i universal de Deu amb el món: l’aliança que Déu fa amb Noè i els seus fills després del diluvi.
És certament una aliança universal que més que mai és desigual i unilateral = només Déu es compromet a ser eternament fidel sense exigir res a canvi! “Jo faig la meva aliança amb vosaltres...” “Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: ...”.
És una aliança no només amb Noè i els seus fills sinó també amb tots els éssers animats... per totes les generacions.
El projecte de Déu passa per una nova humanitat, purificada per les aigües. El diluvi retorna el cosmos als caos inicial i el descens de les aigües suposa una nova creació en la que Déu renova la benedicció de la fecunditat.
Aquesta segona aliança, -la primera fou amb Adam, la tercera amb Moisès en el Sinaí- es caracteritza per la universalitat: “amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres” i per tota l’eternitat.

L’ARC IRIS: “Posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra”.
Un senyal que va de la terra al cel i recorda a Déu el seu pacte amb tots els vivents i amb tots els animals. Es tracte de la promesa d’una reconciliació definitiva de Déu amb el món. Les nuvolades amenaçadores del càstig immisericordiós han desaparegut definitivament del cel, és un passat que no retornarà.
Aquest pacte, certament, no ha estat mai abolit per Déu amb cap altra aliança, i, a nosaltres ¿ens recorda la voluntat de Déu d’estar per sempre unit a nosaltres per un pacte d’amor?


Griselda Cos i Boada, OSB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada