Diumenge 18 de durant l'any - 5 d'agost

Jn 6, 24-35


Continuem aprofundint en el capítol 6 de l’evangeli de Joan. En aquesta catequesi de l’evangelista on parla de Jesús, com el Pa de vida. La setmana passada es va narrar el signe de la multiplicació dels pans. Un dels trets característics de Joan és que parla de “signes” o “senyals”i ens convida a anar més enllà del fet,  per cercar el missatge que està al darrera, amagat. L’àpat que comença amb la humilitat de cinc pans i dos peixos, es transfigura en preludi del banquet messiànic, que festeja el Messies de Déu, el veritable Pastor que guia el seu poble pel camí de la Veritat.

Amb tot, ja es deixava ben clar el diumenge passat, que la gentada no el va entendre. Els darrers versets ens ho remarcaven: “Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.” Jesús es retira i torna al silenci. I en els versets d’aquest diumenge queda prou clar, que la gent continua sense entendre res. De fet, la primera lectura ens fa un avenç: “Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte, quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.” Aquesta era l’exclamació del poble d’Israel, en el desert, a Moisès, quan surt de l’esclavatge d’Egipte.

Joan aprofita aquest moment per deixar anar la superioritat de Jesús, davant Moisès. L’aliment que Jesús dóna al món, ve directament del Pare. L’aliment és ell mateix, el Fill únic, que dóna als qui creuen en ell, la plenitud de la salvació del Pare. Jesús és Pa de Vida, Pa celestial, Pa baixat del Cel, Amor de Déu que es dona a la humanitat caiguda en la tenebra del pecat i es redimida en el lliurament a la creu, el cim definitiu d’aquesta entrega amorosa: “Jo sóc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.”  



Xavier Artigas

Comentaris