Diumenge 21 de durant l'any - 26 d'agost

Evangeli de Joan 6, 60-69

 

Acabem de veure un altre dels prodigis que Jesús havia fet davant d’aquella multitud delerosa –aparentment– de conèixer i de veure els miracles que un dia sí i l’altre també tenien lloc davant dels seus ulls. En aquesta ocasió va ser donar pa i peix a una gentada d’una desena de milers. Certament, les paraules del Fill de Déu són clares per a unes ments obertes a la comprensió de l’obra que havia vingut a realitzar. Però, el missatge sobre la seva mort vicària –és a dir, en substitució dels pecadors– era un discurs fosc, incomprensible, als contemporanis del Salvador. Avui dia també ho és, si no fos per la mica de cultura bíblica que la gent ha adquirit gràcies a l’obra evangelitzadora de les esglésies arreu del món. Cuitem a dir que aquest coneixement, però, de cap manera és eficaç per portar les persones al penediment dels pecats i a la fe...  Heus ací el primer sermó de Jesús: “Penediu-vos i creieu l’evangeli.” Mc 1, 15.

Quan tota aquella gent i a més a més molts deixebles, però cap dels dotze escollits, s’escandalitzen per les paraules de Jesús, que els parla de menjar la seva carn i de beure la seva sang amb tota claredat, amb tota cruesa, s’ho prenen en el sentit literal; és a dir, una invitació a practicar el canibalisme menjant-se’n el cos i bevent-ne la sang. Quin horror!, si tinguéssim la ment tancada com ells. Encara no els havia aclarit Jesús el significat d’aquestes paraules, que exclamen: “Aquest llenguatge és molt dur. Qui és capaç d’acceptar-lo?” I Jesús els respon: “És l’Esperit qui dóna vida, la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.” Quan participem de la Cena del Senyor fem un acte d’eucaristia (εύχαριστίαν), un acte d’acció de gràcies, que aquest és el significat de la paraula. Els creients tenim el Crist en nosaltres, i remarquem aquest “en”. “Perquè totes les promeses són en Crist Sí i Amén, per mitjà de nosaltres, a lloança i glòria de Déu.” 2a Cor. 1, 20. I, per tot això, l’acció de gràcies per Jesús, Salvador nostre, no pot ser, ni és, motiu de desunió entre els fills de Déu. Si això passa, ara és hora que ens mirem amb més atenció la Paraula, i que no ens faci por la reprimenda de Déu, perquè el Senyor castiga aquells que estima. Proverbis 3, 12 i Apocalipsi 3, 19.

Per això molts es van fer enrere, i van deixar de seguir-lo. Era natural que fos així. Els seus cors no havien estat convertits, eren cors de pedra (Ezequiel 36, 26-27), no s’hi havia produït cap transformació espiritual, malgrat que havien vist i experimentat tantes manifestacions del poder i l’amor de Déu. Hem de pensar, i creure, que ningú no anirà mai a Crist en cerca de perdó pels seus pecats, i de redempció, si no li és concedit de Déu Pare. I són tan pocs els qui en tenen ganes...! “També vosaltres em voleu deixar?, va dir Jesús als seus.” Gràcies donem a Déu que ens ha obert els ulls de l’enteniment per creure i declarar amb Simó Pere: “Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.”

 

       Manel Alonso Figueres

      Església Evangèlica