El Cos i la Sang de Crist - 10 de juny

Crec que el psalm 22 ( “El Senyor és el meu pastor...” ) ens ofereix un escenari espiritual que ens pot generar pregària i un avenç en el camí de la conversió en la festa del Corpus.

         La vida  - temps viscut , no  pura successió i  acumulació de dies i d’anys- ens va fent, ens va configurant i dona identitat mitjançant les sorprenents i esperades ,- i també inesperades-  accions que ens toca viure, unes vegades joioses i altres  doloroses. La vida és una molt estranya mescla de llums i d’ ombres que per uns és un capvespre que anuncia una nit inacabable i per altres és una aurora que precedeix un dia de llum que mai s’apagarà. Són “ els jardins prop de l’aigua i els barrancs tenebrosos “ del psalm.

         I quants cop sentim – fora d’una mateix i dins d’un mateix- que la vida és com un travessar un gran i inhòspit desert en el que la fam i la set esdevenen insuportables.

         “ Davant meu pares taula tu mateix “. Entenem avui aquesta festa  - perllongació medieval d’ el Dijous Sant – com el ser convidats pel nostre Pastor a la taula que ens para i ens crida a asseure’ns    Ell mateix és l’aliment, el nou mannà que ens fa preguntar , no  “ què és això?, sinó “ qui és Aquest?”. Aquest és el Servent i nosaltres els seus amics i deixebles, que en Ell, vivint l’Aliança d’Amor filial amb el Pare del Cel, que fa que ni “ barrancs tenebrosos “ ni  “ jardins prop de l’aigua”  ens pugui encerclar i parar en el Camí que fem amb Ell per viure per “ anys i més anys” a la Casa del Pare. La mort no pot trencar aquesta Aliança.

                                               Lluís-Anton Armengol