Diumenge 5 de Quaresma - 22 de març
Jr 31, 31-34 Ps 50, 3-4.12-15 R/. 50,12a
He 5, 7-9
Jo 12, 26 Jo 12, 20-33
L'evangeli d'avui recull com un eco el del diumenge passat: "Jo, quan seré enlairat, atrauré tothom
cap a mi". Jesús se sent percaçat a causa de la persecució a què el
sotmeten els poderosos i que pot acabar amb la seva mort. Jesús sap que, si
fuig, tota la seva vida resultarà estèril, en canvi, si afronta la mort com a
conseqüència inevitable de la seva lluita contra el mal i l'opressió, àdhuc
l'opressió religiosa, la seva vida quedarà avalada pel seu sacrifici i la seva
missió seguirà endavant a través dels seus seguidors, perquè no hi ha altra
glòria de Déu que la salvació de l'home. La salvació passa per la lluita contra
tota opressió i la lluita comporta dolor i mort a causa de la maldat dels
homes.
Jesús contempla la seva mort amb total confiança en el Pare i amb
l'esperança que la seva vida no es perdrà definitivament. El fet mateix de la
mort ja és de la seva glorificació, perquè serà la confirmació de la derrota
del mal. El seu sacrifici el consagra sacerdot, únic sacerdot, únic mitjancer
entre Déu i l'home, font de salvació eterna per a tots els qui el reconeixen.
La creu esdevé lloc de referència per a tothom, perquè Ell s’ha donat a
tothom sense excepcions i nosaltres som responsables que la creu pugui ser
vista a través de la nostra actuació, de la nostra vida. Una creu que
consisteix no pas en la mort sinó en una manera de viure que comporta la mort
de l’ego superb i insolidari i el sorgiment d’un ego humil i oblatiu.
Què hem de fer en aquest moment històric en què han triomfat els
contravalors del diner fàcil, de la prepotència, del consumisme salvatge? Què
hem de fer davant la violència religiosa d’uns descerebrats? Què hem de fer
davant del sexe sense amor, del menyspreu de la tendresa, del creixement del
feticidi? Què hem de fer en un món en què l’exercici del compromís responsable
pels valors del Regne de Déu és vist com una bajanada? Jesús ho tenia difícil,
però nosaltres déu-n’hi-do.
No hi ha més que una possibilitat: Hem de posar el nostre esforç a sostenir
el nostre compromís de deixebles de Jesús d’humanitzar el món. Som grans de
blat colgats en la terra del món, com llavor de la qual ha de néixer el regne
de Déu, pel poder de Déu, encara que la nostra llavor estigui tarada.
Mn. Josep Esplugas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada