Diumenge 2 de Quaresma - 1 de març
Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18; Salm 115; Rm
8,31b-34; Mc 9,2-10.
Déu estableix aliances..., des d’Abraham..., i amb Jesús de Natzaret.
Déu estableix aliances..., des d’Abraham..., i amb Jesús de Natzaret.
Pare nostre, que
esteu en el cel:
La relació amb
Déu és un pacte de confiança i amor i, per això, de vida: «Deixa
estar al noi, no li facis res...» (Gn); i així la nostra resposta
és sempre confiada, passi el que passi...: «Aquí em teniu» (Gn).
... i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu
estimat; escolteu-lo» (Mc). Déu revela la seva
paternitat en Jesús, i és fraternitat per a tots; Déu ens dóna el seu Fill per
dir-nos qui és i qui som.
Sigui santificat el
vostre nom.
La grandesa de
Déu apareix en el seu desig de vida: t’ompliré de
benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa (Gn); i
l’acollim agraïts...: Us oferiré una
víctima d’acció de gràcies (Sl).
Vingui a nosaltres
el vostre Regne.
... els seus vestits es tornaren fulgurants... «Rabí, que n’estem de bé
aquí dalt!...» (Mc). Transfiguració és plenitud,
divinització de la nostra humanitat, meta del Regne que ja construïm; Jesús, el
seu compromís, avança el Cel i torna l’harmonia inicial, ... i pel camí de la
creu; ... el que li dóna credibilitat.
Faci’s la vostra
voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo» (Mc). Escoltar el pare/mare en el fill; els fills són expressió de l’amor, la
voluntat i tot l’ésser dels pares, en porten els gens. Jesús..., creació de
Déu.
El nostre pa de
cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.
Déu manifesta el
seu amor incondicional quan ens dóna el seu Fill, ... fins a la creu. Ell que va
entregar el seu propi Fill..., ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot...? (Rm). Són
tots els béns que fan el nostre viure: pa i tota la resta..., que és pau,
justícia, solidaritat, veritat, diàleg, respecte..., el seu amor; i
resurrecció: ... i discutien entre ells què volia
dir això de ressuscitar d’entre els morts» (Mc).
I perdoneu les
nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
És Déu qui els declara innocents..., Jesucrist..., intercedint per
nosaltres (Rm). Ja som estimats, ja estem perdonats abans, Déu s’anticipa sempre...; i
respecta la nostra llibertat, el nostre procés de creixement.
I no permeteu que
nosaltres caiguem a la temptació.
...per posar a prova Abraham..., «Pren..., Isaac..., sacrifica’l en
holocaust» (Gn). La temptació en situacions
límit és ja no creure ni esperar, i dir: “on està Déu?”; és el moment, més que
mai, de confiar: Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en sóc de dissortat» (Sl).
Ans deslliureu-nos
de qualsevol mal.
...al Senyor li doldria la mort dels qui l’estimen... Vós em trencàreu les
cadenes (Sl). L’experiència de Déu en
nosaltres és creadora de vida, restauradora. ...si
tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? (Rm). La
resposta de Déu al mal és el seu amor incondicional fins a la mort; el mal és vençut.
Al nostre
voltant veiem famílies tocades per la crisi, immigrants amb pocs recursos...: són
els nostres veïns...; ja no tenen cap altra esperança, només la nostra
solidaritat; cal una transfiguració de les relacions.
Mn.
Miquel Garcia Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada