Diumenge 4 de Quaresma - 15 de març
2Cr 36,14-16, 19-23; Salm 136; Ef 2,4-10; Jo
3,14-21.
Pare nostre, que esteu en el cel:
... perquè
li dolia de perdre el seu poble... (2Cr). El patiment del pare és que pateixin
els seus fills. També aquests són els sentiments, les entranyes, del cor de
Déu. Finalment, l’amor de Déu és més gran i més fort que les nostres
injustícies i violències.
... Déu,
que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb
Crist... I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en
les regions celestials..., és un do de Déu (Ef). Som fills,
hereus en el Fill, amb la mateixa dignitat i condició; és la revelació que Déu
ens fa: que ell és pare, nosaltres fills (i, per això, germans).
Sempre Déu
amor, amor immens.
Déu estima
tant el món, que ha donat el seu Fill únic, ... que tinguin vida eterna (Jo). El
Pare Déu ens ha posat Jesús com un referent, un paradigma, un germà, com un
mirall on ens mirem i veiem la nostra realització en el seu amor.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
La
salvació ... No és fruit d’unes obres, perquè
ningú no pugui gloriar-se’n. Som obra seva: Ell ens ha creat en Jesucrist, per
dedicar-nos a unes bones obres, ... perquè visquem practicant-les (Ef). És
una nova manera de ser i de viure..., en Crist, que és gràcia, do, amor, i llibertat
personal també.
«... també
el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin
vida eterna... (Jo).
És Jesús,
el condemnat, el crucificat, d’on ens ve la salut, la salvació, i finalment
l’esperança; és d’ell de qui ens ve l’amor incondicional.
És ara ja
la humanitat centrada en Crist.
Vida
eterna: allò que no passa, vida de veritat, que fa les persones; que és ser en Jesús
per ser com Jesús.
Déu envià
el seu fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell
(Jo).
És l’acció de Déu en favor de l’home, Déu és salvador, l’important és salvar
l’home, de la injustícia, la violència, del patiment..., l’important és la seva
realització. Déu ho fa amb el compromís de la encarnació en la història.
Faci’s la vostra voluntat, així a la
terra com es fa en el cel.
... els
qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum... (Jo).
L’amor de Déu, la seva paternitat, ens
interpel·la, ens qüestiona sobre quina és la nostra actitud davant la vida, les
persones, la societat..., els germans i germanes, si estem a la recerca de la
llum o de les tenebres, de l’amor o l’egoisme, la solidaritat o la
indiferència...
Ens
condemnem nosaltres mateixos, quan ens tanquem a l’amor, a la vida, als
valors...; preferim la foscor, les obres de mort, en lloc de les que donen vida,
a nosaltres i als altres.
Ens salva
la fe en l’amor, ... en l’Amor.
Ens cal promoure la cultura i entrar en diàleg amb la cultura
actual, que ens envolta..., construir ponts amb els homes i dones d’avui, en
qüestions que ens agermanen en el camí de la història, dels drets humans; és el
camí de l’evangeli avui, de diàleg, de respecte, de proposta; ja l’Evangeli
brilla amb llum pròpia. I després recórrer el camí ineludible del tracte
personal amb els homes i dones concrets, de la problemàtica concreta de
cadascú..., el camí de la caritat encarnada, personal, atenta i solidaria.
Mn. Miquel Garcia Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada