Diumenge 2 de Pasqua - 19 d'abril
Joan 20, 19-31
Potser la part més coneguda d’aquesta lectura és la història del dubte de l’Apòstol Tomás: no és capaç de creure la resurrecció de Jesús fins veure’l ell mateix.
Però, no hem de permetre que aquest moment de debilitat ens faci oblidar dos dels seus moments més inspirats:
1) La seva heroïcitat al voler acompanyar a Jesús a la mort, “Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!” (Joan 11,16)
2) És el que més clara i directament va reconèixer la divinitat de Jesús: "Senyor meu i Déu meu!" (Joan 20,28)
Senyor i Déu meu, dóna’m també aquesta claredat de visió de qui és el Jesús que segueixo, i dóna’m aquest mateix compromís de seguir-li fidel fins a la mort! Amén.
No obstant, la part d’aquesta lectura que més em fa reflexionar són les paraules anteriors de Jesús als seus deixebles:
21Ell els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.”
22Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: “Rebeu l'Esperit Sant.” (Joan 20,21-22)
Ara, com bé va escriure en Mn. Xavier Artigas al seu comentari del 8 de febrer d’aquest any, “l’activitat messiànica de Jesús està centrada en tres pilars fonamentals: ensenyar (a les sinagogues), anunciar (el Regne de Déu) i guarir (tot tipus de malalties).” Veure per exemple Mateu 4,23-24, i 9,23.
Aleshores, això vol dir que Jesús ara ens dóna a nosaltres aquesta mateixa missió de: (a) ensenyar als creients, (b) anunciar l’arribada del Regne de Déu, és a dir, l’apropament de la gràcia del Pare per perdó, reconciliació, pau, sanitat, alliberació, provisió, etc., i (c) demostrar la realitat d’aquesta arribada del Regne sanant als malalts, com diu l’Apòstol Pau, “El Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder.” (1ª Corintis 4,20)
Quin repte més gran! Però, impossible? Fer-ho nosaltres sols, sí.
Per això Jesús va continuar alenant damunt ells i donant-los l’Esperit Sant. Sols no podem, però amb el poder de l’Esperit Sant no hi ha res que havia fet Jesús que no podem fer nosaltres també, com Jesús mateix va afirmar, “Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare.” (Joan 14,12)
Senyor Jesús, omple’m de nou del teu Esperit Sant i ensenya’m a viure com tu i a fer els teus mateixes bones obres: ensenyar als creients, anunciar el teu Regne de pau i guarir als malalts. Amén.
Potser la part més coneguda d’aquesta lectura és la història del dubte de l’Apòstol Tomás: no és capaç de creure la resurrecció de Jesús fins veure’l ell mateix.
Però, no hem de permetre que aquest moment de debilitat ens faci oblidar dos dels seus moments més inspirats:
1) La seva heroïcitat al voler acompanyar a Jesús a la mort, “Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!” (Joan 11,16)
2) És el que més clara i directament va reconèixer la divinitat de Jesús: "Senyor meu i Déu meu!" (Joan 20,28)
Senyor i Déu meu, dóna’m també aquesta claredat de visió de qui és el Jesús que segueixo, i dóna’m aquest mateix compromís de seguir-li fidel fins a la mort! Amén.
No obstant, la part d’aquesta lectura que més em fa reflexionar són les paraules anteriors de Jesús als seus deixebles:
21Ell els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.”
22Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: “Rebeu l'Esperit Sant.” (Joan 20,21-22)
Ara, com bé va escriure en Mn. Xavier Artigas al seu comentari del 8 de febrer d’aquest any, “l’activitat messiànica de Jesús està centrada en tres pilars fonamentals: ensenyar (a les sinagogues), anunciar (el Regne de Déu) i guarir (tot tipus de malalties).” Veure per exemple Mateu 4,23-24, i 9,23.
Aleshores, això vol dir que Jesús ara ens dóna a nosaltres aquesta mateixa missió de: (a) ensenyar als creients, (b) anunciar l’arribada del Regne de Déu, és a dir, l’apropament de la gràcia del Pare per perdó, reconciliació, pau, sanitat, alliberació, provisió, etc., i (c) demostrar la realitat d’aquesta arribada del Regne sanant als malalts, com diu l’Apòstol Pau, “El Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder.” (1ª Corintis 4,20)
Quin repte més gran! Però, impossible? Fer-ho nosaltres sols, sí.
Per això Jesús va continuar alenant damunt ells i donant-los l’Esperit Sant. Sols no podem, però amb el poder de l’Esperit Sant no hi ha res que havia fet Jesús que no podem fer nosaltres també, com Jesús mateix va afirmar, “Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare.” (Joan 14,12)
Senyor Jesús, omple’m de nou del teu Esperit Sant i ensenya’m a viure com tu i a fer els teus mateixes bones obres: ensenyar als creients, anunciar el teu Regne de pau i guarir als malalts. Amén.
David Rhoton
Comunitat Cristiana La Vinya - Gavà
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada