Diumenge 4 de Pasqua - 3 de maig

Evangeli de Joan 10: 11 – 18.


Dèiem dilluns passat, en el Grup de Bíblia, que aquest passatge de l’evangeli de Joan ens introdueix en la consideració de l’obra de Jesús com a Senyor i redemptor de les seves ovelles. I aquest ramat, petit ramat, és aquell que el Senyor estima i dóna la seva vida per ell. “No tingueu por, petit ramat, que ha plagut al vostre Pare donar-vos el Regne”, llegim a l’evangeli de Lluc 12: 32.

Però hi ha més encara, en allò que és l’obra salvadora de Jesús a favor de les seves ovelles. La primera cosa és que ens obre els ulls, cecs per naturalesa a les realitats espirituals, per mostrar-nos la nostra indignitat i fer-nos veure les riqueses de la seva gràcia a favor nostre. A l’església Catòlica he sentit un càntic que diu: “El Senyor m’il·lumina i em salva.” Exacte! Aquest és el seu procediment. Primer il·lumina, després salva; i no es poden invertir els termes. Qui és aquella persona que vol ser il·luminada? Pregui Déu perquè ell li obri els ulls de la fe.

Jesús, doncs, és el bon pastor. N’hi ha que són mals pastors: són els assalariats, els vividors, els qui de la Paraula en fan ofici per poder campar, per obtenir privilegis i renom... I, a aquests, les ovelles no els reconeixen perquè la seva veu els és estranya. És tanta la coneixença entre el Pastor i les seves ovelles que no hi ha lloc per a la confusió, perquè li coneixen la veu, però de l’estrany en fugen.

La segona cosa és que ell dóna la vida per les ovelles. I només per les ovelles: recordem que les cabres no se salvaran, tal com llegim a l’evangeli de Mateu 25: 31 al 33. (Hem d’entendre que ovelles i cabres representen dos tipus de persones, i aquí Jesús vol fer patent que hi ha una diferència entre els uns i els altres). “Jo dono la vida per les ovelles...” Si tu ets del seu ramat, glòria a Déu, perquè ens trobarem en la seva gran pleta quan ell vingui a cercar el seu poble.

Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica
Grup de Bíblia