Diumenge de Pasqua - 12 d'abril - Segona lectura
(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg" del temps litúrgic de Pasqua de la parròquia de Sant Pere de Gavà)
Colosencs 3, 1-4
Manel Rodríguez
Pastor de l’Esglesia Evangèlica Baptista de Vilanova i la Geltrú
Colosencs 3, 1-4
Aquest text presupossa que vivim la vida nova que Crist ofereix a tots els qui creuen en Ell. Per tant son paraules dirigides a creients compromessos, a persones que viuen la realitat de la fe en la seva experiència quotidiana.
Es per això que el text comenta amb un “ja”, que és condicional. Es a dir, si la experiencia de la fe i la nova vida és una realitat en nosaltres, aleshores el nostre compromís ja no pot ésser amb les coses “de la terra”, sinó amb les coses “de dalt”. Això no vol dir que ens hem de desentendre del que són les coses de la terra, de tots els afers que ens envolten, de la misèria, les injustícies, les calamitats, les crisis, les angoixes dels que ens envolten; si actuéssim així no seriem dignes del Crist, que va fer tot aixó i molt més per la humanitat. El que vol dir es que la nostra atenció, la nostra mirada, la nostra referència, el nostre suport ha de ser-hi a dalt, al cel, on es Crist, D‘Ell ve la nostra força; si el mirem a Ell tenim el seu ajut, si depenem d’Ell i el cerquem amb tot el cor, la visió de les coses de la terra canvia, perque les veiem com Ell les veu, amb els seus ulls plens d’amor, misericordia i justícia.
Aquesta nova vida es el fruit de una mort i una ressurecció. El passatge comença; “Ja que heu ressuscitat amb Crist” (vs. 1) i després segueix; “Vosaltres vau morir” (vs. 3). Evidenment no es refereix a la mort fisica ni a una ressurecció física, sino a una mort i ressurecció espiritual que és simbolitzada mitjançant el baptisme. L’apòstol Pau escriu a la carta als Romans així; “Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat?. ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort?. Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb Ell, perquè, així com Crist, per l’acció poderosa del Pare, va resucitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida” (Romans 6:2-4). Per tant morim al pecat, trenquem amb el pecat, per resucitar a una nova vida amb Crist.
Aquest dies recordem la mort i la ressurrecció de Crist, aquests son els fets centrals de la vida de Crist, amb ells es cumpleix la missió que el va portar al nostre món; redimir l’humanitat. Mitjançant la seva mort substitutòria paga el preu del nostre rescat; mitjançant la seva ressurecció garanteix que el seu sacrifici va ser agradable al Pare i satisfà les demandes de la seva justícia.
Però també el nostre text ens parla d’esperança, l’esperança gloriosa dels fills de Déu. Ens recorda que Crist apareixerà, i aquell dia també nosaltres apareixerem amb Ell plens de glòria (vs. 4). ¡Quina promesa tan plena de joia!. La Pascua ens recorda l’esperança que es manifestarà plenament quan Crist apareixi, amb tot el seu poder i glòria, per recollir a tots els qui som els seus fills. ¿Tens aquesta esperanza? ¿Gaudeixes de les promeses de Déu en Crist?. Que Déu ens beneeïxi i ens ajudi a viure proclamant aquest marevellosa esperanza.
Es per això que el text comenta amb un “ja”, que és condicional. Es a dir, si la experiencia de la fe i la nova vida és una realitat en nosaltres, aleshores el nostre compromís ja no pot ésser amb les coses “de la terra”, sinó amb les coses “de dalt”. Això no vol dir que ens hem de desentendre del que són les coses de la terra, de tots els afers que ens envolten, de la misèria, les injustícies, les calamitats, les crisis, les angoixes dels que ens envolten; si actuéssim així no seriem dignes del Crist, que va fer tot aixó i molt més per la humanitat. El que vol dir es que la nostra atenció, la nostra mirada, la nostra referència, el nostre suport ha de ser-hi a dalt, al cel, on es Crist, D‘Ell ve la nostra força; si el mirem a Ell tenim el seu ajut, si depenem d’Ell i el cerquem amb tot el cor, la visió de les coses de la terra canvia, perque les veiem com Ell les veu, amb els seus ulls plens d’amor, misericordia i justícia.
Aquesta nova vida es el fruit de una mort i una ressurecció. El passatge comença; “Ja que heu ressuscitat amb Crist” (vs. 1) i després segueix; “Vosaltres vau morir” (vs. 3). Evidenment no es refereix a la mort fisica ni a una ressurecció física, sino a una mort i ressurecció espiritual que és simbolitzada mitjançant el baptisme. L’apòstol Pau escriu a la carta als Romans així; “Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat?. ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort?. Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb Ell, perquè, així com Crist, per l’acció poderosa del Pare, va resucitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida” (Romans 6:2-4). Per tant morim al pecat, trenquem amb el pecat, per resucitar a una nova vida amb Crist.
Aquest dies recordem la mort i la ressurrecció de Crist, aquests son els fets centrals de la vida de Crist, amb ells es cumpleix la missió que el va portar al nostre món; redimir l’humanitat. Mitjançant la seva mort substitutòria paga el preu del nostre rescat; mitjançant la seva ressurecció garanteix que el seu sacrifici va ser agradable al Pare i satisfà les demandes de la seva justícia.
Però també el nostre text ens parla d’esperança, l’esperança gloriosa dels fills de Déu. Ens recorda que Crist apareixerà, i aquell dia també nosaltres apareixerem amb Ell plens de glòria (vs. 4). ¡Quina promesa tan plena de joia!. La Pascua ens recorda l’esperança que es manifestarà plenament quan Crist apareixi, amb tot el seu poder i glòria, per recollir a tots els qui som els seus fills. ¿Tens aquesta esperanza? ¿Gaudeixes de les promeses de Déu en Crist?. Que Déu ens beneeïxi i ens ajudi a viure proclamant aquest marevellosa esperanza.
Manel Rodríguez
Pastor de l’Esglesia Evangèlica Baptista de Vilanova i la Geltrú
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada