Diumenge 5 de Pasqua - 10 de maig
Fets 9, 26-31
1Jn. 3, 18-24
Jn. 15, 1-8
Com aquells deixebles de Jerusalem, tristament a vegades ho hem estat i som tots: els cristians desconfiem dels altres cristians i segur que tenim motius que, al nostre parer, ho justifica. No ens adonem que amb aquesta actitud fem de jutges, per una banda i per altra neguem la llibertat de Déu que fa “ néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d' aigua, la terra eixuta.” ( Is. 41,18 ) . Saule n’és testimoni i exemple,
Cal que a totes les postres comunitats i congregacions hi hagi molts Bernabés que ens encomanin aquella confiança agosarada en el parlar i en el fer amb la que Pau ( 2 Cor, 3,12 ) actuava , i que, així, les relacions entre els cristians creixin dia a dia en la seguretat de que l’Esperit bufa on vol i com vol i sortint de les nostres closques - que pensem que ens donen seguretat , fràgil seguretat!- “prediquem amb valentia el nom del Senyor “ ( Fets 9, 28 )
Així verificarem la nostra fe, abandonant frases i retòriques buides i, amb fets que transparentin l’Amor de Déu ( 1Jn. 3,18 ) , manifestarem que “ creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat ( 1Jn. 3, 23 )
Donarem fruit que perdurarà si units al Senyor Ressuscitat deixem que la seva saba alimenti i vivifiqui la nostra pobresa i això ho farem real sempre que com Maria l’escoltem en la pregària :” Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.” (Lc. 10,39 )
1Jn. 3, 18-24
Jn. 15, 1-8
Com aquells deixebles de Jerusalem, tristament a vegades ho hem estat i som tots: els cristians desconfiem dels altres cristians i segur que tenim motius que, al nostre parer, ho justifica. No ens adonem que amb aquesta actitud fem de jutges, per una banda i per altra neguem la llibertat de Déu que fa “ néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d' aigua, la terra eixuta.” ( Is. 41,18 ) . Saule n’és testimoni i exemple,
Cal que a totes les postres comunitats i congregacions hi hagi molts Bernabés que ens encomanin aquella confiança agosarada en el parlar i en el fer amb la que Pau ( 2 Cor, 3,12 ) actuava , i que, així, les relacions entre els cristians creixin dia a dia en la seguretat de que l’Esperit bufa on vol i com vol i sortint de les nostres closques - que pensem que ens donen seguretat , fràgil seguretat!- “prediquem amb valentia el nom del Senyor “ ( Fets 9, 28 )
Així verificarem la nostra fe, abandonant frases i retòriques buides i, amb fets que transparentin l’Amor de Déu ( 1Jn. 3,18 ) , manifestarem que “ creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat ( 1Jn. 3, 23 )
Donarem fruit que perdurarà si units al Senyor Ressuscitat deixem que la seva saba alimenti i vivifiqui la nostra pobresa i això ho farem real sempre que com Maria l’escoltem en la pregària :” Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.” (Lc. 10,39 )
Lluís-Anton Armengol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada