Diumenge 6 de Pasqua - 17 de maig
Jn 15, 9-17
Mn. Dani Palau
Després d’una imatge senzilla i suggerent, “Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater” (Jn 15,1), i abans de la fi d’aquest mateix capítol joànic, en la que se’ns recorda la necessitat i la vinguda del Defensor, l’Esperit del Senyor, que serà amb nosaltres dia rere dia, per tal que el nostre testimoniatge sigui autèntic davant el món (Jn 15,27). L’evangelista Joan ens remet, per llavis de Jesús, l’Enviat, al seu missatge central, “això us mano: que us estimeu els uns als altres” (Jn 15,17).
Aquesta part central (Jn 15,9-17), és la que ens ofereix l’Església en la seva litúrgia, aquest VIè diumenge pasqual, per tal de meditar-la, de fer-nos-la nostra, o millor dit, deixar que sigui la Paraula la que s’apoderi de nosaltres i ens modeli un cop més, a imatge del bon Déu.
Estimar tal com Jesús ens ensenya és entendre que l’Amor ens porta a la joia plena, a l’alegria pasqual definitiva i total. Avui com sempre, però potser encara més, enmig de les tensions i complexitats del nostre món, parlar de l’Amor només és creïble des de l’entrega, i no des de les paraules, tant sols. Cap paraula ens convertirà el cor, sí en canvi un testimoni, algú proper que més enllà paraules, ens parli de l’Amor. Aquest és Jesús. Anhelem la proximitat d’un Amor creïble, vinculat especialment en l’amistat, “vosaltres sou els meus amics” (Jn 15,14), en la transparència de vida, “feliços els nets de cor: ells veuran Déu” (Mt 5,8), en l’elecció gratuïta, com la que fa Jesús per nosaltres (“pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler” Mc 3,13), en la pregària constant al Pare, perquè “tot allò que demaneu al Pare en nom meu –diu Jesús-, ell us ho concedirà” (Jn 15,16).
Una amistat, doncs, com la de Jesús ens remet a l’autèntic Amor. “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jn 15,13). Oi que ens creiem quotidianament allò que diem a vegades, “qui troba un amic, troba un tresor”? Per què no esdevenim el tresor humil dels qui cerquen Jesús? l’Amic? l’Amor?
Senyor, ajuda’ns a saber configurar amb la nostra pròpia vida una amistat autèntica amb els nostres semblants els homes, tant complexos com nosaltres mateixos. Ajuda’ns a viure l’amistat com a camí de realització del teu evangeli, un camí ben pasqual. Ajuda’ns a esdevenir “l’amic” dels qui et cerquen, dins i fora de la comunitat. Amics que estimen els uns i els altres (Jn 15,17).
Aquesta part central (Jn 15,9-17), és la que ens ofereix l’Església en la seva litúrgia, aquest VIè diumenge pasqual, per tal de meditar-la, de fer-nos-la nostra, o millor dit, deixar que sigui la Paraula la que s’apoderi de nosaltres i ens modeli un cop més, a imatge del bon Déu.
Estimar tal com Jesús ens ensenya és entendre que l’Amor ens porta a la joia plena, a l’alegria pasqual definitiva i total. Avui com sempre, però potser encara més, enmig de les tensions i complexitats del nostre món, parlar de l’Amor només és creïble des de l’entrega, i no des de les paraules, tant sols. Cap paraula ens convertirà el cor, sí en canvi un testimoni, algú proper que més enllà paraules, ens parli de l’Amor. Aquest és Jesús. Anhelem la proximitat d’un Amor creïble, vinculat especialment en l’amistat, “vosaltres sou els meus amics” (Jn 15,14), en la transparència de vida, “feliços els nets de cor: ells veuran Déu” (Mt 5,8), en l’elecció gratuïta, com la que fa Jesús per nosaltres (“pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler” Mc 3,13), en la pregària constant al Pare, perquè “tot allò que demaneu al Pare en nom meu –diu Jesús-, ell us ho concedirà” (Jn 15,16).
Una amistat, doncs, com la de Jesús ens remet a l’autèntic Amor. “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jn 15,13). Oi que ens creiem quotidianament allò que diem a vegades, “qui troba un amic, troba un tresor”? Per què no esdevenim el tresor humil dels qui cerquen Jesús? l’Amic? l’Amor?
Senyor, ajuda’ns a saber configurar amb la nostra pròpia vida una amistat autèntica amb els nostres semblants els homes, tant complexos com nosaltres mateixos. Ajuda’ns a viure l’amistat com a camí de realització del teu evangeli, un camí ben pasqual. Ajuda’ns a esdevenir “l’amic” dels qui et cerquen, dins i fora de la comunitat. Amics que estimen els uns i els altres (Jn 15,17).
Mn. Dani Palau
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada