Diumenge 13 de durant l'any - 28 de juny - Primera lectura
(Comentari bíblic interconfessional publicat en el butlletí d'informació parroquial "Diàleg", especial de la festa de Sant Pere i Sant Pau)
Xavier Artigas, diaca
Saviesa 1, 13-15; 2, 23-24
L’autor d’aquest llibre està “amagat” al darrere de la figura del rei Salomó, que està considerat el savi per excel·lència. Els versets d’aquest diumenge estan emmarcats dins de la primera exhortació que fa l’autor (cc.1-5).
En el llibre del Gènesi, quan Déu donà per acabada la creació, s’enllesteix amb les paraules que es repeteixen al llarg de tota l’obra creadora: “Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.” (Gn 1, 31). I en aquest pla de Déu, doncs, la mort no ha estat en cap moment “pensat” ni “desitjat” per Ell: “Déu no ha fet la mort ni troba cap gust a destruir els qui viuen.”
L’autor s’encara amb una qüestió molt semblant a la del llibre de Job: què passa amb els que es mantenen fidels a Déu al llarg de la seva vida? Com actua el Déu d’Israel que sembla mantenir-se en silenci davant de la mort de l’innocent? La Saviesa de Déu, però, es va descobrint a través de la recompensa definitiva dels justos, en el dia del judici, que rebran la plenitud de la seva pau i la immortalitat (incorruptibilitat) de la seva vida.
És aquest el veritable designi de Déu, des de l’instant de la creació: “Déu ha creat l’home perquè sigui incorruptible, l’ha fet imatge d’allò que és ell mateix.” Ha estat l’enveja del diable, que ha instigat per provocar el pecat de rebel·lió de l’home i ha introduït, així, la mort en el món. Des d’una lectura cristiana, la Saviesa, però, no dóna caràcter definitiu a aquest esclavatge, perquè el seu designi salvífic es complirà, en el Nou Testament, en la persona de Jesucrist, el Fill de Déu.
L’autor d’aquest llibre està “amagat” al darrere de la figura del rei Salomó, que està considerat el savi per excel·lència. Els versets d’aquest diumenge estan emmarcats dins de la primera exhortació que fa l’autor (cc.1-5).
En el llibre del Gènesi, quan Déu donà per acabada la creació, s’enllesteix amb les paraules que es repeteixen al llarg de tota l’obra creadora: “Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.” (Gn 1, 31). I en aquest pla de Déu, doncs, la mort no ha estat en cap moment “pensat” ni “desitjat” per Ell: “Déu no ha fet la mort ni troba cap gust a destruir els qui viuen.”
L’autor s’encara amb una qüestió molt semblant a la del llibre de Job: què passa amb els que es mantenen fidels a Déu al llarg de la seva vida? Com actua el Déu d’Israel que sembla mantenir-se en silenci davant de la mort de l’innocent? La Saviesa de Déu, però, es va descobrint a través de la recompensa definitiva dels justos, en el dia del judici, que rebran la plenitud de la seva pau i la immortalitat (incorruptibilitat) de la seva vida.
És aquest el veritable designi de Déu, des de l’instant de la creació: “Déu ha creat l’home perquè sigui incorruptible, l’ha fet imatge d’allò que és ell mateix.” Ha estat l’enveja del diable, que ha instigat per provocar el pecat de rebel·lió de l’home i ha introduït, així, la mort en el món. Des d’una lectura cristiana, la Saviesa, però, no dóna caràcter definitiu a aquest esclavatge, perquè el seu designi salvífic es complirà, en el Nou Testament, en la persona de Jesucrist, el Fill de Déu.
Xavier Artigas, diaca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada