Diumenge 15 de durant l'any - 12 de juliol
Am 7, 12-15; Salm 84, 9-14; Ef 1,3-14; Mc 6,7-13
Estem ja en període estival. Les escoles han tancat les seves portes, qui més qui menys o bé ja està de vacances, o bé està preparant-ho tot per marxar-ne. Els cotxes s'ompliran a vessar, les maletes costarà tancar-les, anirem ben carregats cercant el merescut descans. I a l'evangeli d'avui Jesús envia els seus deixebles només amb un bastó i unes sandàlies, que són símbol de la fe, que és suport per no caure ni defallir i que dóna ales per caminar i avançar lleuger.
Jesús envia els seus deixebles amb el que són i tal com són, com diu el profeta Amós: El Senyor m'ha pres de darrere els ramats, i m'ha dit: “Vés a profetitzar el meu poble” . La crida de Déu, ens sorprèn allà on som, però no ens canvia la identitat, ni ens fa carregar amb res nou ni pesat, ens dóna la dignitat de Fills, i ens convida a no deixar-nos endur per tot allò que ens lastra -bens, comoditats, riqueses, afanys-, per posar la nostra confiança només en Ell que ens envia a ser anunciador seus.
Diu Sant Pau a la carta als Efesis: Vosaltres, vau escoltar l'anunci de la veritat, la Bona Nova de la vostra salvació i, després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcat amb l'Esperit Sant promès, qui parlà per boca dels Apòstols i profetes i ara parla al nostre món mitjançant les nostres accions i paraules.
El salm acaba dient,
Estem ja en període estival. Les escoles han tancat les seves portes, qui més qui menys o bé ja està de vacances, o bé està preparant-ho tot per marxar-ne. Els cotxes s'ompliran a vessar, les maletes costarà tancar-les, anirem ben carregats cercant el merescut descans. I a l'evangeli d'avui Jesús envia els seus deixebles només amb un bastó i unes sandàlies, que són símbol de la fe, que és suport per no caure ni defallir i que dóna ales per caminar i avançar lleuger.
Jesús envia els seus deixebles amb el que són i tal com són, com diu el profeta Amós: El Senyor m'ha pres de darrere els ramats, i m'ha dit: “Vés a profetitzar el meu poble” . La crida de Déu, ens sorprèn allà on som, però no ens canvia la identitat, ni ens fa carregar amb res nou ni pesat, ens dóna la dignitat de Fills, i ens convida a no deixar-nos endur per tot allò que ens lastra -bens, comoditats, riqueses, afanys-, per posar la nostra confiança només en Ell que ens envia a ser anunciador seus.
Diu Sant Pau a la carta als Efesis: Vosaltres, vau escoltar l'anunci de la veritat, la Bona Nova de la vostra salvació i, després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcat amb l'Esperit Sant promès, qui parlà per boca dels Apòstols i profetes i ara parla al nostre món mitjançant les nostres accions i paraules.
El salm acaba dient,
El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
El salmista ens recorda que la Paraula del Senyor no és com un pluja torrencial, que rellisca per sobre terra, sinó com una pluja suau i constant que amara la terra, la prepara, l'assaona i fa germinar la llavor plantada.
Deixem, doncs, que aquestes vacances l'Esperit actuï en nosaltres, com la pluja suau que penetra els nostres cors, que la seva Paraula sigui la nostra, que la seva acció sigui la nostra, que transformi els nostres cors i els dels que ens envolten, i esdevinguem eficaços testimonis i profetes del Regne, durant tot l'any, i també a l'estiu.
Josep Anton Clua
Consiliari de la JOC (Joventut Obrera Cristiana)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada