Diumenge 18 de durant l'any - 2 d'agost

Èxode 16: 2-4;12-15

El relat que ens presenta el text de l'Èxode ens descriu la condició humana caracteritzada per la pràctica de la queixa i per l’absència d’agraïment al Senyor de la Vida. El relat ens explica com tot el poble que està en el desert murmura contra Moisés i Aaron perquè tenen fam. El mateix poble que havia sortit de l’opressió d'Egipte i que havia estat testimoni de la intervenció de Déu obrint el mar, ara aquest mateix poble murmura i es queixa de la seva situació. És més, preferirien seguir vivint en l’esclavitud de Egipte que viure en llibertat. Aquest poble que ara és lliure preferiria viure en submissió i esclavitud per un plat de menjar. Però el pitjor de l’actitud de Israel és la incapacitat d’entendre que el Senyor que els va alliberar de l’esclavitud un altra vegada actuarà a favor d’ells donant-los menjar i beure.

Aquest text reflecteix molt bé la nostra condició humana, la nostra ingratitud i queixa davant Déu quan les coses ens van malament i enyorem el nostre “Egipte”. És a dir podem tenir la temptació de pensar que la nostra vida sense la guia de Déu podria anar millor i ser més feliços. I és en aquests moments de dubtes, quan hem de tornar la vista enrere i observar el camí que hem recorregut i donar les gràcies a Déu perquè Ell ens ha guiat i acompanyat fidelment. Seguirem enyorant temps passats? Que el Senyor ens ajudi a ser un poble agraït i ser testimonis de la fidelitat del Senyor. Amén

Germán López-Cortacans
Església Evangèlica