Diumenge 25 de durant l'any - 20 de setembre
Marc 9, 30-37
Sempre m’ha colpit l’expressió de tristesa i soledat que va dibuixar Leonardo da Vinci en el rostre de Jesús, a la pintura mural de l’Ultima Cena, considerada una de les més grans obres pictòriques del món. Les seves mans obertes mostren la proximitat del dolor de la creu i la disponibilitat de lliurar-se sense reserves per amor a la humanitat.
Meditant breument els versets d’aquest diumenge de l’evangeli de Marc, m’han suggerit a l’instant la impressió d’aquest fresc tan famós del pintor italià.
Després de la confessió de Pere, Jesús els anuncia per primer cop la seva mort i resurrecció. Aquest reconeixement es fa més explícit en l’episodi de la transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor. Però després de la guarició d’un noi posseït, Jesús torna per segon cop a fer l’anunci: “El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.”
En la discussió que mantenen els deixebles sobre qui és el més important, es veu el contrast entre la dimensió divina i la misèria humana. La Misericòrdia i l’egoisme. El descentrament, que es lliura per amor i el tancament del jo que no sap acollir la salvació de Déu. Jesús els mostra en l’infant, la feblesa dels desvalguts, veritables destinataris del Regne de Déu i la humilitat del servei, que és imitació de Crist, camí i missió de tot deixeble.
Preguem a Jesús, el nostre Senyor, perquè sapiguem seguir la seva voluntat en el camí ecumènic, de trobament de les diferents confessions cristianes. Que ell ens acompanyi sempre per fer créixer entre nosaltres aquest diàleg fratern.
Sempre m’ha colpit l’expressió de tristesa i soledat que va dibuixar Leonardo da Vinci en el rostre de Jesús, a la pintura mural de l’Ultima Cena, considerada una de les més grans obres pictòriques del món. Les seves mans obertes mostren la proximitat del dolor de la creu i la disponibilitat de lliurar-se sense reserves per amor a la humanitat.
Meditant breument els versets d’aquest diumenge de l’evangeli de Marc, m’han suggerit a l’instant la impressió d’aquest fresc tan famós del pintor italià.
Després de la confessió de Pere, Jesús els anuncia per primer cop la seva mort i resurrecció. Aquest reconeixement es fa més explícit en l’episodi de la transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor. Però després de la guarició d’un noi posseït, Jesús torna per segon cop a fer l’anunci: “El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.”
En la discussió que mantenen els deixebles sobre qui és el més important, es veu el contrast entre la dimensió divina i la misèria humana. La Misericòrdia i l’egoisme. El descentrament, que es lliura per amor i el tancament del jo que no sap acollir la salvació de Déu. Jesús els mostra en l’infant, la feblesa dels desvalguts, veritables destinataris del Regne de Déu i la humilitat del servei, que és imitació de Crist, camí i missió de tot deixeble.
Preguem a Jesús, el nostre Senyor, perquè sapiguem seguir la seva voluntat en el camí ecumènic, de trobament de les diferents confessions cristianes. Que ell ens acompanyi sempre per fer créixer entre nosaltres aquest diàleg fratern.
Xavier Artigas, diaca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada