Diumenge 28 de durant l'any - 11 d'octubre
Mc 10, 17-30
L’evangeli que llegim avui, el del jove ric que s’acosta a Jesús preguntant què ha de fer per posseir la vida eterna, és molt conegut. I crec que aquest evangeli ens el podem mirar de dues maneres.
La primera és posar-nos nosaltres en el lloc d’aquell jove ric, i pensar quines coses ens fan difícil avui dir sí al camí al que Jesús ens convida. Poden ser coses materials, però també podria ser el preocupar-nos massa per coses que no ens deixen veure el que és essencial. Pot ser el estar tan habituat a una manera de veure les coses que no ens deixi l’oportunitat de sorprendre’ns, d’obrir-nos a la novetat. Pot ser també el tenir una opinió tan feta sobre una persona, que ja no ens deixi aprendre res de nou, ni descobrir el que Déu ens vol dir per mitjà d’ella.
La vida eterna que aquell jove buscava, el camí del regne que Jesús ens proposa, és quelcom que anhelem i que a la vegada desconeixem. És sempre una novetat, una sorpresa, i cal estar disposats a deixar el que ens fa nosa per descobrir-lo, cal ser molt lliure per poder seguir aquest camí.
I el problema d’aquell jove ric que s’acosta a Jesús no són tant les coses que tenia, sinó el que li mancava. Li mancava l’alegria d’haver trobat el gran tresor del regne, de la que ens parlen tantes paràboles a l’evangeli. Li mancava aquesta il·lusió que li fes perdre la por de deixar enrere coses, per haver trobat l’única cosa que val la pena. Li mancava la saviesa de la que ens parla la primera lectura i que val més que tot l’or del món, perquè és haver trobat la vida veritable, la que pot omplir el nostre cor. Nosaltres ens acostem a Jesús sempre demanant-li que ens renovi aquesta alegria per haver trobat el regne, perquè sense ella no sabrem seguir-lo, la por no ens deixarà ser lliures.
I deia que aquest evangeli també ens el podem mirar d’una segona manera, que també ens pot dir molt. Podem posar-nos en el lloc de Pere, que s’acosta a Jesús dient que ells ho han deixat tot per seguir-lo. I no ho diu amb orgull sinó amb tota sinceritat, perquè ara necessita més que mai que Jesús continuï ajudant-lo. Tots els que avui ens esforcem novament per descobrir què ens diu l'evangeli, som també d’aquests que hem dit sí a Jesús, i que per ell hem deixat enrere moltes coses. Sobretot hem renunciat a la vida que ens resulti més còmoda, perquè busquem al costat de Jesús una vida millor. Volem aprendre a viure aquesta novetat del Regne que Jesús ens mostra. I això és molts cops anar contracorrent, ficar-se en un camí que molta gent no entén. Això és el que els passava a Pere i als primers cristians, havien començat a seguir Jesús amb il·lusió però necessitaven cada dia renovar la confiança, descobrir cada dia tot el que havien guanyat, per a que la incomprensió i les persecucions no poguessin amb ells, per a que el desànim no ho llencés tot a perdre.
Amb aquest evangeli Jesús ens anima a confiar que al seu costat no ens faltarà res, que no hem de tenir por, que ja ara rebrem molt més del que deixem enrere, i que les dificultats, tot i que hi seran, no ens podran prendre mai allò que anhelem. Que en posar-nos avui novament davant Jesús a l'escolta del seu evangeli, ho sapiguem fer com Pere, presentant davant Jesús la nostra vida, la nostra il·lusió de seguir-lo. Per demanar-li amb confiança que el necessitem ara més que mai, per pregar-li que sigui sempre al nostre costat.
L’evangeli que llegim avui, el del jove ric que s’acosta a Jesús preguntant què ha de fer per posseir la vida eterna, és molt conegut. I crec que aquest evangeli ens el podem mirar de dues maneres.
La primera és posar-nos nosaltres en el lloc d’aquell jove ric, i pensar quines coses ens fan difícil avui dir sí al camí al que Jesús ens convida. Poden ser coses materials, però també podria ser el preocupar-nos massa per coses que no ens deixen veure el que és essencial. Pot ser el estar tan habituat a una manera de veure les coses que no ens deixi l’oportunitat de sorprendre’ns, d’obrir-nos a la novetat. Pot ser també el tenir una opinió tan feta sobre una persona, que ja no ens deixi aprendre res de nou, ni descobrir el que Déu ens vol dir per mitjà d’ella.
La vida eterna que aquell jove buscava, el camí del regne que Jesús ens proposa, és quelcom que anhelem i que a la vegada desconeixem. És sempre una novetat, una sorpresa, i cal estar disposats a deixar el que ens fa nosa per descobrir-lo, cal ser molt lliure per poder seguir aquest camí.
I el problema d’aquell jove ric que s’acosta a Jesús no són tant les coses que tenia, sinó el que li mancava. Li mancava l’alegria d’haver trobat el gran tresor del regne, de la que ens parlen tantes paràboles a l’evangeli. Li mancava aquesta il·lusió que li fes perdre la por de deixar enrere coses, per haver trobat l’única cosa que val la pena. Li mancava la saviesa de la que ens parla la primera lectura i que val més que tot l’or del món, perquè és haver trobat la vida veritable, la que pot omplir el nostre cor. Nosaltres ens acostem a Jesús sempre demanant-li que ens renovi aquesta alegria per haver trobat el regne, perquè sense ella no sabrem seguir-lo, la por no ens deixarà ser lliures.
I deia que aquest evangeli també ens el podem mirar d’una segona manera, que també ens pot dir molt. Podem posar-nos en el lloc de Pere, que s’acosta a Jesús dient que ells ho han deixat tot per seguir-lo. I no ho diu amb orgull sinó amb tota sinceritat, perquè ara necessita més que mai que Jesús continuï ajudant-lo. Tots els que avui ens esforcem novament per descobrir què ens diu l'evangeli, som també d’aquests que hem dit sí a Jesús, i que per ell hem deixat enrere moltes coses. Sobretot hem renunciat a la vida que ens resulti més còmoda, perquè busquem al costat de Jesús una vida millor. Volem aprendre a viure aquesta novetat del Regne que Jesús ens mostra. I això és molts cops anar contracorrent, ficar-se en un camí que molta gent no entén. Això és el que els passava a Pere i als primers cristians, havien començat a seguir Jesús amb il·lusió però necessitaven cada dia renovar la confiança, descobrir cada dia tot el que havien guanyat, per a que la incomprensió i les persecucions no poguessin amb ells, per a que el desànim no ho llencés tot a perdre.
Amb aquest evangeli Jesús ens anima a confiar que al seu costat no ens faltarà res, que no hem de tenir por, que ja ara rebrem molt més del que deixem enrere, i que les dificultats, tot i que hi seran, no ens podran prendre mai allò que anhelem. Que en posar-nos avui novament davant Jesús a l'escolta del seu evangeli, ho sapiguem fer com Pere, presentant davant Jesús la nostra vida, la nostra il·lusió de seguir-lo. Per demanar-li amb confiança que el necessitem ara més que mai, per pregar-li que sigui sempre al nostre costat.
Mn. Josep Vicenç Moragues
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada