Tots Sants - 1 de novembre

Ap 7,2-4,9-4

És una festa que ens recorda a tots la crida a la santedat. (Seria un deure el llegir en aquest dia el c. V de la Constitució Dogmàtica “Lumen Gentium” 39-41: La vocació universal a la santedat dins l’Església).
La primera lectura subratlla un gran missatge: la universalitat de la salvació: “Vaig veure una multitud... Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües”.
Aquest text es troba en un marc litúrgic en que l’autor vol fer conèixer allò que aviat s’ha d’acomplir. Es parla d’un document tancat, serà l’Anyell qui l’obrirà; dels qui han mort a causa dels poderosos del món; del silenci davant la propera acció de Déu, ara que el document ja és obert. L’àngel que tenia la marca del Déu viu detura el poder de la mort “No feu cap mal a la terra...” i reconeix els qui vénen de la gran tribulació.
Símbols de salvació: “l’àngel puja de sol ixent” (és d’on prové la llum). “El segell de Déu viu” aquest segell indica ser propietat de Déu. Els qui havien estat marcats eren 144.000, nombre simbòlic que indica la plenitud de les 12 tribus d’Israel. Àngels i homes s’estaven al voltant del tron i davant l’Anyell constituint una sola assemblea litúrgica: “Drets, vestits de blanc i amb palmes a les mans.”
Tots som cridats al Regne, “de tota nacionalitat, races, pobles i llengües” sense que ningú tingui de renunciar a cap tret específic perquè el nostre Déu és el nostre Creador. La manera de ser de Déu ens és una lliçó pel nostre ser fills seus. Units sí, però sense anul·lar les diferències.
Aquesta festa no parla només de triomf sinó també de llàgrimes i de tribulació, però “els seus vestits han estat rentats amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs”.
Els sants no han estat àngels ni herois sinó persones que han viscut en aquest món que, com el nostre, no ha estat gens fàcil: “vénen de la gran tribulació”, però ells, amb febleses i caigudes, van dir Sí a Déu en la vida quotidiana, amb una opció fonamental per l’amor.
Nosaltres esperem aconseguir la plena participació en la vida de Déu, i celebrar joiosament la potència del seu amor.

Griselda Cos
Monja benedictina

Comentaris