Diumenge 1 d'Advent - 29 de novembre - Evangeli

AVIAT SEREU ALLIBERATS

Lc 21, 25-28


Advent és temps de gran compromís amb el projecte de Déu. Mirant la realitat del poble en moltes parts del món (a partir de la nostra Europa), constatem que hi ha un abisme entre el que el Senyor desitja i la situació en què es troba la majoria de la gent.

El capítol 21 de Lluc és, d’alguna manera, un apocalipsi. És una forma d’escriure gens habitual per a nosaltres. En llegir un text apocalíptic, molta gent pensa que l’autor està parlant de coses del futur, de la fi del món, etc. Però, què vol dir això? El gènere literari apocalíptic no vol parlar de coses que aniran esdevenint en un futur remot o proper. És, sobretot, una manera misteriosa de parlar sobre el propi caràcter del temps present. És un llenguatge per a temps difícils (o de crisi, si ens oblidem de la història), la finalitat de la qual és animar les comunitats per a la denúncia profètica i la resistència davant tot allò que s’oposa al projecte de Déu. Dit això, percebem que Lluc (cap. 21) parla de la història passada i present i, sí volem més, parla també de determinades propostes per als cristians que viuen al mig d’una societat conflictiva. En aquest sentit, es tracta, doncs, d’un text extremament inspirador i molt actual.

La norma que l’evangeli ens ofereix, amb l’objectiu de que les persones puguin quedar-se en peu davant del Fill de l’home, és aquesta: "Estigueu alerta pregant en tota ocasió" (v. 36). Es tracta de la vigilància activa, seguida per una doble necessitat: pregària i discerniment. Així, amb Lluc podem deduir que la vinguda del Fill de l’home no és expectativa passiva d’esdeveniments futurs. És pràctica cristiana que no s’acomoda, sinó que procura adequar-se, mitjançant la pregària i la voluntat de Déu. Però, què fer per mantenir-nos en peu? Com aixecar el cap enmig dels conflictes de la societat? Com mantenir l’esperança en determinades situacions? No seria tot això un mitjà oportú per viure i celebrar millor l’advent?

Mn. Lluís