Diumenge 3 després de Nadal: Baptisme del Senyor - 10 de gener
Is.42,1-4,6-7
Ac. 10,34-38
Lc. 3,15-16,21-22
“ Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant...”
En Crist i com Ell pregar ens espiritualitza, pregar és deixar que l’Esperit ompli tots els àmbits de la nostra vida: voluntat, raó, sentiments, projectes i il-lusions . Tota la nostra quotidianitat amarada per l’Amor del Pare del Cel. Pregar ens transfigura i ens transforma i ens fa més transparents a la Llum L’evangelista Lluc en dos moments cabdals ens diu el mateix: en aquest fragment i en la Transfiguració( Lc. 9, 29 ).En Crist l’Esperit ens canvia. Fem-ne cada dia l’experiència.
“ Com passà pertot arreu fent el bé...perquè Déu era amb ell.”
Amarats , immersos, submergits, batejats en l’Amor de Déu serem conduïts per Ell pels camins de la vida, per totes les “ valls tenebroses i jardins prop de l’aigua “ ( Ps.22 ) fent proper – pròxim – la seva tendresa guaridora i salvadora . el que és diabòlic - dia-bolos : el que separa i allunya-
És tot allò que ens foragita de Déu i així dels altres, alenant tot el que és feble, dèbil i pobre ( “ no apaga el ble que vacil- la “ ) .
“... porta el dret amb fermesa, sense defallir...”
Les espessors de la vida que tantes vegades esdevenen pesats fardells que fatiguen iens poden portar a relliscar per la pendent de la defallença. Quan som temptats pel maligne, els nostres ulls s’aixequen al Servent, i el mirem fixament i en Ell trobem la força que dona l’Esperit per continuar estimant i servint i sentint en el fons del cor “ confio en el Senyor, no tinc por de caure. (Ps. 26, 1) “ sabem el què volen dir les paraules de la carta als Hebreus: “ també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. “ ( 2,14s). El Servent és aquell que ens mostra que la relació amb el Pare és tan forta que ni la mort pot trencar.
Ac. 10,34-38
Lc. 3,15-16,21-22
“ Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant...”
En Crist i com Ell pregar ens espiritualitza, pregar és deixar que l’Esperit ompli tots els àmbits de la nostra vida: voluntat, raó, sentiments, projectes i il-lusions . Tota la nostra quotidianitat amarada per l’Amor del Pare del Cel. Pregar ens transfigura i ens transforma i ens fa més transparents a la Llum L’evangelista Lluc en dos moments cabdals ens diu el mateix: en aquest fragment i en la Transfiguració( Lc. 9, 29 ).En Crist l’Esperit ens canvia. Fem-ne cada dia l’experiència.
“ Com passà pertot arreu fent el bé...perquè Déu era amb ell.”
Amarats , immersos, submergits, batejats en l’Amor de Déu serem conduïts per Ell pels camins de la vida, per totes les “ valls tenebroses i jardins prop de l’aigua “ ( Ps.22 ) fent proper – pròxim – la seva tendresa guaridora i salvadora . el que és diabòlic - dia-bolos : el que separa i allunya-
És tot allò que ens foragita de Déu i així dels altres, alenant tot el que és feble, dèbil i pobre ( “ no apaga el ble que vacil- la “ ) .
“... porta el dret amb fermesa, sense defallir...”
Les espessors de la vida que tantes vegades esdevenen pesats fardells que fatiguen iens poden portar a relliscar per la pendent de la defallença. Quan som temptats pel maligne, els nostres ulls s’aixequen al Servent, i el mirem fixament i en Ell trobem la força que dona l’Esperit per continuar estimant i servint i sentint en el fons del cor “ confio en el Senyor, no tinc por de caure. (Ps. 26, 1) “ sabem el què volen dir les paraules de la carta als Hebreus: “ també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. “ ( 2,14s). El Servent és aquell que ens mostra que la relació amb el Pare és tan forta que ni la mort pot trencar.
Lluís-Anton Armengol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada