Diumenge 5 de Quaresma - 21 de març
Jn 8, 1-11
L'episodi de la dona adúltera representa el trobament de la misèria humana amb la misericòrdia divina: la misèria personificada en la dona pecadora i també en els seus acusadors, que volen passar per justos i posar un parany a Jesús; la misericòrdia divina, encarnada en el Crist, que coneix a fons el cor de les persones, que ve a salvar i no a condemnar, i està sempre disposat a acollir els febles i perdonar a tothom qui s'obre al perdó de Déu.
Certament, el pecat d'aquella dona era gravíssim. L'adulteri és una ofensa contra Déu, que ha establert la solidesa de l'amor conjugal com a signe de l'Aliança que Ell ha fet amb el seu poble i com a participació de l'home i la dona en el seu amor. Per tant, el pecat d'aquella dissortada no era un fet banal. Avui dia, que es trivialitza tant el matrimoni i es presenta la vida de parella des de la perspectiva egoista dels interessos individuals, no estarà de més que pensem en la gravetat d'un pecat que mina la confiança entre l'home i la dona i soscava els fonaments de la família. Però al mateix temps, Jesús també sap que la major part de les vegades aquest pecat es comet més per feblesa que per maldat. La dona havia estat sorpresa en adulteri, però, ¿on era el company d'adulteri? ¿Per què la dona és acusada i l'home no? ¿No eren també pecadors els qui acusaven la dona per ser discriminadors i injustos a l'hora d'aplicar la llei? Si les pedres que duien a les mans poguéssin parlar dels pecats dels seus portadors, segur que explicarien moltes històries; era millor deixar-les a terra i marxar. Avui, Jesús continua dient-nos: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres». ¿Per què veiem els pecats dels altres i som cecs per a les nostres culpes? Acuses el teu germà, veus els seus defectes o te'ls inventes, murmures contra ell, el critiques i el condemnes, l'estigmatitzes amb el teu judici immisericorde i encara fas servir les seves faltes per ressaltar la teva “bondat”. ¿Ets tu millor que ell?, ¿estàs lliure de pecat?, ¿tens la consciència tranquil·la per poder-li tirar pedres?
Déu, que vol donar-nos una nova oportunitat, desitja la recuperació del gènere humà i no la seva condemna. Tant de bo, cada vegada que ens sentim acusats per les nostres pròpies culpes, escoltem les paraules del Mestre que ens infonen confiança: ¿Creies estar en un carreró sense sortida?, ¿t'imaginaves que el teu cas no tenia solució?, ¿havies perdut l'esperança? Escolta el teu Salvador: «Tampoc jo no et condem-no». Els altres no t'han condemnat perquè no podien, no eren pas millors que tu; però jo, que sí puc condemnar-te, no ho faig, perquè t'estimo i vull que visquis; per això, «d'ara endavant no pequis més». Abandonem el camí del mal i seguim la ruta que porta cap al Regne de la vida. Si avui sentiu la seva veu, no enduriu els vostres cors.
L'episodi de la dona adúltera representa el trobament de la misèria humana amb la misericòrdia divina: la misèria personificada en la dona pecadora i també en els seus acusadors, que volen passar per justos i posar un parany a Jesús; la misericòrdia divina, encarnada en el Crist, que coneix a fons el cor de les persones, que ve a salvar i no a condemnar, i està sempre disposat a acollir els febles i perdonar a tothom qui s'obre al perdó de Déu.
Certament, el pecat d'aquella dona era gravíssim. L'adulteri és una ofensa contra Déu, que ha establert la solidesa de l'amor conjugal com a signe de l'Aliança que Ell ha fet amb el seu poble i com a participació de l'home i la dona en el seu amor. Per tant, el pecat d'aquella dissortada no era un fet banal. Avui dia, que es trivialitza tant el matrimoni i es presenta la vida de parella des de la perspectiva egoista dels interessos individuals, no estarà de més que pensem en la gravetat d'un pecat que mina la confiança entre l'home i la dona i soscava els fonaments de la família. Però al mateix temps, Jesús també sap que la major part de les vegades aquest pecat es comet més per feblesa que per maldat. La dona havia estat sorpresa en adulteri, però, ¿on era el company d'adulteri? ¿Per què la dona és acusada i l'home no? ¿No eren també pecadors els qui acusaven la dona per ser discriminadors i injustos a l'hora d'aplicar la llei? Si les pedres que duien a les mans poguéssin parlar dels pecats dels seus portadors, segur que explicarien moltes històries; era millor deixar-les a terra i marxar. Avui, Jesús continua dient-nos: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres». ¿Per què veiem els pecats dels altres i som cecs per a les nostres culpes? Acuses el teu germà, veus els seus defectes o te'ls inventes, murmures contra ell, el critiques i el condemnes, l'estigmatitzes amb el teu judici immisericorde i encara fas servir les seves faltes per ressaltar la teva “bondat”. ¿Ets tu millor que ell?, ¿estàs lliure de pecat?, ¿tens la consciència tranquil·la per poder-li tirar pedres?
Déu, que vol donar-nos una nova oportunitat, desitja la recuperació del gènere humà i no la seva condemna. Tant de bo, cada vegada que ens sentim acusats per les nostres pròpies culpes, escoltem les paraules del Mestre que ens infonen confiança: ¿Creies estar en un carreró sense sortida?, ¿t'imaginaves que el teu cas no tenia solució?, ¿havies perdut l'esperança? Escolta el teu Salvador: «Tampoc jo no et condem-no». Els altres no t'han condemnat perquè no podien, no eren pas millors que tu; però jo, que sí puc condemnar-te, no ho faig, perquè t'estimo i vull que visquis; per això, «d'ara endavant no pequis més». Abandonem el camí del mal i seguim la ruta que porta cap al Regne de la vida. Si avui sentiu la seva veu, no enduriu els vostres cors.
Mn. Joaquim Meseguer García
Rector de St. Quirze i Sta. Julita, St. Quirze del Vallès.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada