Diumenge 2 de Pasqua - 11 d'abril

VAM VEURE EL SENYOR!



Amb aquesta expressió atribuïda als apòstols, trobem el primer testimoni eclesial i l’anunci de la resurrecció. Tomàs no creu en el testimoni dels deixebles i desitja, ardentment, una constatació personal. Tomàs segueix la lògica de tos aquells que, durant l’apostolat del Senyor, li demanaven algun signe molt concret per fer valer la seva fe en ell. El major signe és, ara, exactament aquest: Crist ha ressuscitat i, ara, és més present que mai enmig de la comunitat. És el gran miracle de la creença sense la presència, de no ser la presència que els cristians acceptem, o sigui, presència espiritual. És la nova realitat de Jesús, ara el Crist, ja lluny dels nostres límits, és a dir, en un estat nou, sense temps i sense espai. Així va aparèixer el diumenge següent, quan Tomàs, sense cap dubte, i amb paraules veritablement inspiradores, va professar la seva fe.

La por es va transformar en pura alegria. La pau i l’alegria són, d’alguna manera, els dos primers dons del Crist ressuscitat i, efectivament, la condició perquè el puguem reconèixer. Una vegada rebut l’Esperit Sant, els deixebles van trencar les seves pròpies fronteres i van sortir per fer pública la gran notícia: Ell és viu! Ara, tot l’ensenyament de Jesús i el seu pla d’amor vers la humanitat, és atribuït directament als seus deixebles i a tots aquells que, a qualsevol part del món i amb amorosa llibertat, també donen el seu sí al Senyor, per fer valer la creació que es renova mitjançant la gràcia de l’Esperit Sant. Al final, Ell és el responsable de la flama missionera de totes les comunitats cristianes.

Així, la Paraula ens revela tot aquest gran misteri de la resurrecció de Crist. Però tampoc dispensa una trobada íntima i personal amb el Ressuscitat. La trobada es pot fer efectiva en aquells llocs on Ell és present de manera més profunda: en la litúrgia de l’Església, en la litúrgia del cor (adoració personal e interior de Déu) i en la litúrgia de la vida. Però, per això, és necessari trencar totes les fronteres que ens fan ser menys persones i, per tant, menys oberts a la gràcia i a l’amor de Déu.


Mn. Luiz Carlos Rocha

Comentaris